monuments
Troben vestigis del priorat benedictí de Sant Joan
Les prospeccions amb georadar determinen que hi ha edificacions importants a sota l'actual monestir romànic
L'Ajuntament espera confirmar les troballes amb campanyes d'excavacions
Un estudi fet amb georadar ha permès que es determini que a sota del monestir romànic de Sant Joan les Fonts hi ha restes d'una edificació més antiga. Segurament, d'un claustre i d'un temple, segurament, benedictí. Les prospeccions amb georadar s'han dut a terme tant a dins del temple com a fora, a la immediata rodalia.
La part més rellevant de la troballa ha estat una mena de coves interiors, unes cavitats que podrien ser osseres, segons han especulat els experts. De fet, això lliga amb el costum que tenien els benedictins d'enterrar els monjos morts en nínxols en què el mort era visible per recordar a la resta de monjos que havien de ser humils. Aquests nínxols estaven en unes galeries subterrànies.
Aquestes construccions s'han detectat al subsòl de dins del monestir de Sant Joan. Al defora, en canvi, els mesuratges de georadar han permès establir l'existència de diverses capes de construccions. Es tracta de tots els casos de restes d'edificacions molt important, la qual cosa certificaria que en aquell punt hi havia el priorat benedictí a l'època visigòtica. De fet, a fora de l'actual monestir romànic s'hi conserva una pedra que data d'aquesta mateixa època.
Ara totes aquestes dades recollides pel georadar cal que se certifiquin amb diverses campanyes d'excavacions. És un moment difícil des del punt de vista econòmic i les administracions tenen altres prioritats que són més bàsiques. A part, l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts vol prioritzar les excavacions arqueològiques al sector del Boscarró, on l'activista cultural Josep Oliveras ha trobat vestigis d'un poblat ibèric. El fet que una part important d'aquests vestigis estiguin situats a la superfície també ha ajudat que l'Ajuntament hagi donat preponderància a la recerca en aquesta zona.
Urbanisme
Els resultats de la campanya de prospeccions amb georadar han condicionat la millora urbanística que el govern local tenia planificada per al sector del monestir. De fet, l'espai de fora del temple és, a hores d'ara, l'únic espai on cal que s'actuï, després que s'hi hagi urbanitzat l'accés des de la plaça Major i de que se n'hagi rehabilitat el cementiri i també els accessos de l'equipament. “Volíem millorar l'entorn del monestir perquè és un dels principals actius del nostre patrimoni i perquè és un dels indrets més visitats del municipi”, ha explicat l'alcalde, Joan Espona. S'havia projectat fer-hi un petit estany i fer-hi més aparcament.
El problema de les pintures
A l'interior del monestir hi ha unes pintures dels anys 50 del segle passat que l'Ajuntament creu que s'han de retirar, per preservar-les, en un altre espai museístic. No tenen gran valor artístic ni històric, però sí sentimental per a molts veïns. A hores d'ara, hi ha defensors i detractors de retirar-les, però que s'opti per aquesta fer operació dependrà en gran mesura del cost de l'actuació. El monestir de Sant Joan les Fonts, també conegut com a priorat de Sant Esteve, va ser consagrat el 1117. Durant l'època medieval, va ser ocupat per una comunitat de monjos. Al segle XV depenia del monestir de Sant Pere de Besalú, i, des de final del segle XV fins al segle XIX estigué sota domini del monestir de Sant Pere de Camprodon. Està declarat Monument estatal des del 1981.
