art
La Fundació Valvi celebra els deu anys amb l'obra sinuosa de Josep Canals
L'artista establert a Casavells inaugura dijous una retrospectiva de quatre dècades de “picar pedra”
Forma part del cicle ‘Exposicions de maduresa'
La Fundació Valvi de Girona celebra el seu desè aniversari invitant al cicle Exposicions de maduresa l'escultor del Baix Llobregat establert des de fa més de trenta anys a Casavells Josep Canals (Sant Andreu de la Barca, 1955), un artista que ha fet de la figura matemàtica coneguda com la cinta de Moebius una veritable obsessió, traslladant-la al marbre, al ferro o a nous materials com el polièster o el metacrilat. 40 anys picant pedra, el títol que ha escollit per a la retrospectiva que inaugurarà dijous vinent a la Fundació Valvi (20 h), revela la unitat que ha donat a la seva producció aquest única i enigmàtica forma, que li ha permès tractar les seves escultures quasi com si fossin peces flexibles que posteriorment s'haguessin solidificat, com ho explica en el text del catàleg el seu amic i president de l'Associació Cultural Populart Francesc Carbonell, que dijous li presentarà el treball en la inauguració. Gairebé no hi ha angles, en les escultures de Canals. Siguin de marbre de Carrara, de pedra d'Ulldecona, de travertí o de polièster, les seves peces tendeixen indefectiblement a la corba i l'el·lipse, la turgència i el plec, com si la pedra fos de la mal·leabilitat del fang i s'hagués entretingut a modelar-la més que a esculpir-la. Hi ha deutes més o menys explícits amb els escultors clàssics, des de Donatello, Miquel Àngel i Bernini fins a Brancusi, Moore i Chillida, però també amb els mestres més pròxims que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, començant per Marcel Martí, al taller del qual a Peratallada, on va entrar-hi d'ajudant a finals dels setanta, va reforçar la seva vocació. “Treballar al costat d'un artista rigorós, meticulós i d'una gran exigència com ell em va anar polint com a escultor”, assegura Canals en una conversa amb la directora de la Fundació Valvi, Maguí Noguer, reproduïda també en el catàleg.
Una sala de referència
Inaugurada el 2004 amb les Escales de Barraca, la Fundació Valvi ha alternat des dels orígens la revisió del treball d'artistes veterans (Gispert, Anson, Mercè Huerta, Isidre Vicens), i alguns de clàssics (Bertrana, Manera, Sibecas, Amat), amb el de les generacions més joves (Jaume Geli, Mim Juncà, Joan Crous, Jordi Martoranno), des d'una perspectiva oberta que privilegia, però, la creació vinculada a les terres gironines i les recerques compromeses amb la contemporaneïtat. Des del 2010, distingeix les dues línies expositives en els cicles Duets, que posa en diàleg l'obra de dos artistes contemporanis, i les Exposicions de maduresa, dedicades a la revisió de tota una trajectòria.
