Salt mortal al 1714
Zitzània Teatre presenta al Born de Barcelona un musical rigorós sobre la caiguda de la ciutat el 1714, un cant inequívoc a la independència
Uns trenta actors intervenen en aquest musical èpic, pensat per emocionar un públic jove
Des del 2080 fins a la matinada de l'11 de setembre del 1714. El viatge en el temps d'Otger, un home que recordarà la seva aventura de quan era un noiet (tot convivint amb els herois de l'11 de setembre), permet construir un espectacle musical que navega de la comèdia (el xoc còmic d'un noi del segle XXI amb els ciutadans que defensen Barcelona) a l'èpica (el sacrifici dels defensors de la muralla). L'obra de Zitzània Teatre s'estrena avui a la sala Moragues del CC Born. Té previstes dues sessions més, els dies 15 i 22 de desembre. Si a la primera funció les entrades ja estan exhaurides, encara queda alguna localitat per a les dues sessions següents.
La peça inclou el rigor històric de l'última lluita a les muralles de Barcelona i, d'una altra banda, un final fantasiós en què s'intueix una Catalunya independent. Zitzània Teatre construeix l'obra amb una trentena d'actors (una vintena són del grup amateur Gespa del Centre de Sant Pere Apòstol) i música de Toni Xuclà. Tot i que, en algunes peces, cantin tot el grup, la narradora (Aina Sánchez) expressarà musicalment els pensaments dels protagonistes. Marc Balaguer (Polseres vermelles) és l'actor mediàtic que s'integra al repartiment que completen Feliu Formosa, Ricard Farré, Pep Cortès, Pau Vinyals, Elena Tarrats i la pianista Marina Miralles. L'obra, pensada per emocionar tot tipus de públic, està adreçada a joves de 12 anys en amunt.
Pere Planella ja va idear amb Víctor Aleixandre Trifulkes de la Katalana tribu, un viatge pel llibre d'història catalana d'una noia africana adoptada que repassava la lliçó perquè tenia un examen l'endemà. Acabava anunciant la seva voluntat de ser, un dia, presidenta de Catalunya. Ara, segons insinua l'autor, aquesta peça, amb un punt volgudament imaginatiu, planteja la possibilitat que una nena com aquella pogués governa el país. Per Aleixandre, el 1714 no va ser una derrota: l'èpica de lluitar fins al final, tot i significar moltes vides, dóna motius avui per creure en la història, “sense aquella èpica, avui no seríem en aquesta conjuntura. “La societat civil va molt per davant de l'administració”, lamenta Planella. L'espectacle, estrenat el 30 d'agost a Torrelles de Llobregat, busca la complicitat de les companyies de teatre amateur repartides per tot Catalunya i dels ajuntaments perquè acullin les funcions.
