Memòria d'un professor d'ironia

Igual com un actor secundari pot il·luminar una determinada pel·lícula, s'esdevé sovint que en un llibre també ens atrapen els personatges que es mantenen en una discreta segona fila. El protagonista de Plans de futur, de Màrius Serra, és el matemàtic Ferran Sunyer, però jo també m'he sentit atret per tot de figures que sempre m'imagino passejant per la rambla de Figueres amb vestits d'època. Salvador i sobretot Anna Maria Dalí, habituals en els ambients burgesos en què es movien els protagonistes, apareixen en alguna escena. Salvador Dalí va pintar un retrat de Maria Carbona, cosina de Ferran Sunyer i personatge important de la novel·la, retrat que és reproduït a les primeres pàgines del llibre.

Un personatge de Plans de futur que apareix jugant al parxís en una escena memorable és Úrsula Matas, que va ser el model d'Eugeni d'Ors per escriure Teresa, la Ben Plantada. No estic parlant d'un rumor sense fonament, sinó d'una certesa confirmada pels germans Dalí i pel mateix Eugeni d'Ors en una carta adreçada a Miguel de Unamuno. A Vida secreta, Dalí arriba a considerar Úrsula Matas “prototip de bellesa del 1900”. Se'n van enamorar una legió d'homes, entre ells Xènius, els cosins Josep Maria i Carles Pi i Sunyer i algun dels germans Pitxot.

Finalment, vull esmentar Joan Carbona i Molins (1858-1958), avi de les germanes Carbona, que va ser alcalde republicà de Figueres però sobretot un home de caràcter, enginyós, polemista, explicador d'acudits, protagonista de múltiples facècies i sobretot ràpid en les rèpliques. Carles Fages de Climent en va recopilar unes quantes en una conferència pronunciada el 1961 que el 1984 es va convertir en un llibre introbable titulat El senyor Carbona, professor d'ironia. Fages el situa al costat de Plató, Diògenes, Zaratustra i Jesucrist, homes influents que tampoc no van deixar res escrit. Per tancar el cercle, cal afegir que a l'inici del llibre de Fages es reprodueix un retrat de Joan Carbona dibuixat per Àngels Carbona, la cosina de Ferran Sunyer que Dalí no va pintar.

Tres anècdotes serviran per fer-se una idea del personatge. A un senyor que li va explicar un fet difícil de creure, el senyor Carbona va contestar-li: “M'ho crec perquè ho ha vist vostè, perquè si ho hagués vist jo, no m'ho creuria.” Quan va començar la Segona Guerra Mundial, el senyor Carbona es va sincerar amb un amic: “Miri si ho veig negre, que si tingués vint anys menys em suïcidaria.” A Cadaqués, un vespre en què el cel es va tornar vermellós, el notari Dalí va exclamar: “Mireu que si ara sortís el sol, em pensaria que m'he tornat boig.” El senyor Carbona, que també hi era present, va replicar, veloç: “Doncs jo em pensaria que s'hi ha tornat ell.”