Una lluita contra el temps

Quan el món s'esmicola només en queden records. Quan els records s'esmicolen, cal deixar constància del passat abans no es desintegri del tot. Helena Rufat preserva una barreja de records, d'infantesa i joventut, amb una ficció realista en el seu debut en novel·la: Una història d'amor (Edicions de 1984). L'editor Josep Cots comenta que Rufat “mostra una època de decadència social (anys 1983-84), és la crisi industrial, però també dels pobles, de la societat patriarcal i agrària”. I afegeix: “Em va agradar l'originalitat formal, la decadència com a paisatge de fons i, sobretot, que es nota que Rufat té capacitat literària i que pot tenir continuïtat.”

Nascuda a Torrelameu (la Noguera) el 1967, Helena Rufat és llicenciada en filologia catalana i ha publicat assajos i contes abans de començar aquesta novel·la obeint “un impuls” que li va agafar als 40 anys. “Fins llavors havia viscut, observat i llegit.” Ha trigat cinc anys a escriure-la.

La protagonista és la Teresa, una jove amb dos fills que deixa la ciutat per anar a un poble, Torsal, on demanen canalla per no haver de tancar l'escola. Allà coneix en Benet, “que com a capellà és buit, però com a persona és molt plena”, comenta l'autora. “La Teresa representa la crisi urbana i en Benet, la crisi del món rural, que està quedant deshabitat; en Benet, a més, ha passat de l'esplendor a la desfeta moral i econòmica.” És una obra “ambientada fa vint anys, però amb un tema molt actual: crisi i supervivència. Tant la Teresa com en Benet viuen una crisi vital; cap dels dos té el que volia; per això porta aquest títol, que mostra més un desig que una certesa, perquè la Teresa s'adona que entre els desitjos i la realitat hi ha massa distància i es deixa portar pels esdeveniments; el fet de ser mare, però, fa que avanci amb més convicció”.

Tot i els personatges que fugen, els mons que desapareixen i la decadència ambiental, Rufat pensa que “és una obra realista; no volia escriure una història desesperançada”.

L'obra és àgil, perquè “els personatges lluiten contra el temps”. Per això les descripcions són justes i precises. “Res és gratuït, ni els personatges secundaris, ni els espais, ni els objectes, tot té un sentit dins l'obra”. Rufat opina que “un escriu del que coneix, més en una primera novel·la”, i per això ens parla del món rural, com ha fet en els contes.