cultura

Art

Pujolboira pinta els seus ‘Espais interiors'

L'artista inaugura dissabte al Museu de la Mediterrània una mostra que revisa la seva producció dels últims anys

Ramon Pujolboira (Barcelona, 1949) pinta paisatges des de fa dècades, sobretot des que el 1974 es va establir a l'Empordà, a Ordis primer, i més endavant, a partir de 1976, a Albons, on encara té la casa i l'estudi, però està convençut que no n'ha exhaurit encara tots els secrets, probablement perquè no hi ha cap tros de terra que no tingui a dins, i tot sovint visible des de fora mateix, alguna connexió misteriosa amb la seva pròpia vida. A Espais interiors, l'exposició que inaugura dissabte vinent al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (19 h), renova aquesta celebració del paisatge, en especial el paisatge viscut sigui a través de la pertinença o del viatge, de la contemplació o de la imaginació, per mitjà d'una selecció d'obres realitzades els últims anys, algunes de fa realment ben poc i que, per tant, es mostraran al públic per primer cop.

Paisatges oberts i estances recloses s'alternen en aquestes pintures de formats variats que tenen en comú la pretensió de transportar l'espectador des del món físic a l'experiència íntima, i que en conjunt configuren allò que en la presentació del catàleg es qualifica, amb tota propietat, d'una determinada poètica del paisatge. L'exposició estableix una certa continuïtat amb Jardins secrets, l'exposició de pintures de gran format realitzades els últims trenta anys que va presentar el setembre de l'any passat a la Casa de Cultura de Girona i on ja emergien alguns dels motius que continuen presents en les peces actuals, com ara la figura femenina, el mar, el detallisme en la vegetació mediterrània, el gust per les arquitectures classicitzants i assolellades, el culte a la lluna o la voluptuositat dels seus cels entramuntanats, que l'artista erigeix en símbols d'un univers plàstic que tan aviat dialoga amb els mestres de l'antiguitat, de Giotto i Fra Angelico al barroc holandès, com amb les provocacions visuals del surrealisme, amb aquest gust seu una mica entremaliat que ha revelat tantes vegades per les oques i les bicicletes irrompent, com aparicions oníriques, en paisatges que són per damunt de tot ordenades projeccions mentals.

L'exposició Espais interiors, que es podrà veure al Museu de la Mediterrània fins al 7 de gener del 2013, es complementarà amb la presentació d'un vídeo realitzat expressament per a la mostra, el mateix dia de la inauguració, i amb un programa d'activitats complementàries en què Pujolboira participarà activament. La primera proposta és una conferència sobre La història dels colors, el dissabte dia 22 de setembre, en què el mateix artista, de manera resumida i amena i amb demostracions pràctiques, explicarà la seva teoria sobre el tractament cromàtic des de la prehistòria fins avui (19 h). Per al 10 de novembre, s'ha programat una classe magistral de figura humana amb model viu, a les sales del mateix museu, en què Pujolboira farà una demostració de la seva destresa en aquesta matèria davant del públic que hi estigui interessat i que podrà treballar al seu costat (17 h). Finalment, per al 22 de desembre hi ha previst un recorregut musical per l'exposició amb l'acompanyament de l'artista i del músic Carles Benavent (18 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa