cultura

patrimoni

Comença la restauració de Sant Pere de Galligants

Les actuacions sobre la coberta i la façana del monument duraran cap a 3 mesos i costaran uns 220.000 euros, finançats a través del programa Romànic Obert

Aquesta setmana s'han iniciat les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Galligants de Girona, una joia del romànic, que data dels segles X-XI, tal i com estava previst. El projecte de les actuacions, redactat per l'arquitecte dels serveis territorials de Cultura a Girona, Ramon Castells, preveu actuar sobre la coberta, especialment a la banda est del monument, a la teulada que cobreix el claustre i l'edific annex a la nau, que és el que alberga les dependències del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i també inclou una neteja integral de la façana del monestir.

Aquesta actuació sobre el monument, que des de l'any 1857 és la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya, feia molt temps que s'estava gestant i s'ha dut a terme quan hi ha hagut disponibilitat pressupostària. En aquest cas, les obres, que tenen un pressupost d'aproximadament 220.000 euros, segons va explicar ahir el director dels serveis territorials a Cultura de Girona, Antoni Baulida, seran finançades íntegrament a través del programa Romànic Obert, promogut per la Fundació La Caixa. En aquesta actuació es farà una anàlisi de la pedra per diagnosticar-ne l'estat, una revisió i una neteja per tal de mirar de tornar el material al seu estat original. La part més malmesa de la teulada coincideix amb les sales d'exposició del MAC, i com que fa anys que no s'hi actua hi han aparegut humitats. També es durà a terme una revisió de la teulada del temple i es faran actuacions en llocs puntuals com ara l'absis, que necessiten alguna reparació.

Sant Pere de Galligants és una abadia benedictina que es va exclaustrar el 1835, i el 1857 es va constituir com la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya, essent el museu més antic de les comarques gironines i un dels més antics del país. Des del 1931, el monestir està catalogat en la categoria de conjunt historicoartístic.

LA DATA

S.XII
Datació.
L'església és construïda del 1130 i el claustre del 1154. És la seu del Museu d'Arqueologia des del 1857.

LA XIFRA

220.000
Euros.
És el cost de les obres de restauració de la coberta i la façana del monument que es finançarà la Caixa

Ramon Buxó substitueix Aurora Martín

L'inici del curs també ha coincidit amb un relleu al capdavant del MAC a Girona. La directora de l'equipament i de la seu del MAC a Ullastret, Aurora Martín, s'ha jubilat després de 38 anys al càrrec, i ha estat substituïda per Ramon Buxó, arqueòleg, de moment per un any. Buxó va explicar ahir que el seu comès és fer més visible el fet que la seu del MAC és un monument important del romànic català, i lligar això amb el discurs museístic. És a dir, mantenint una línia continuista, es vol potenciar el discurs museístic no només per la importància del contingut, sinó també per la importància i peculiaritat del continent. Posteriorment cal veure quina és la condició final d'aquest museu, i dels de la resta del país, i quin encaix tenen en la futura agència catalana del patrimoni cultural promoguda pel conseller Ferran Mascarell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència