cultura

Ferran Madico

Director del CAER

“El nostre concepte de país no és el de París”

En aquesta tercera etapa hem de pensar a augmentar ingressos a taquilla i optimitzar recursos

Va ser el director artístic del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) entre els anys 2005 i 2009. Ara, després d'un estira-i-arronsa entre l'anterior director (Cèsar Compte) i les administracions, torna amb el barret de director general del Consorci del Teatre Fortuny de Reus-CAER. Reivindica una xarxa de capitalitats entre Reus, Terrassa, Salt/Girona i Barcelona.

Ja fa uns mesos del seu retorn al CAER. Com ho va deixar i com ho ha trobat?
Amb el meu nomenament, el gener passat va canviar l'estructura del Consorci del Fortuny. Com a director general es podran optimitzar recursos i ser més coherents en les propostes.
Un dels seus objectius de la primera època era fer-se visible, trobant complicitats amb el teatre públic i privat, i arribant a Barcelona.
Efectivament, és una de les voluntats a recuperar.
Això és possible amb el daltabaix econòmic d'avui?
Ara és més possible. Abans calia una aportació molt alta per ser productor; ara tots necessiten molts més coproductors: podem participar amb aportacions més baixes.
També amb el sector privat?
Ara és més necessari que mai. Tots els agents del sector, hem de col·laborar estretament, per superar els moments difícils que estem travessant. Pel que fa als teatres de referència, es manté la voluntat d'acord amb el Teatre Lliure, el TNC, el Romea i el Mercat de les Flors.
Quin és el tipus d'espectacle que es vol produir?
Aquesta podria ser la gran diferència respecte als últims anys, que es van centrar en les accions d'emergents. Tot i que no l'abandonarem, cal tornar als muntatges de gran públic, que ens permetin augmentar els ingressos a taquilla i optimitzar recursos.
El circ és la referència del CAER, no?
Sí, la Fira Trapezi és la fira del circ de Catalunya. I, per aquesta singularitat, el CAER ha de liderar també produccions de circ, i potenciar el Trapezi, per continuar sent un referent europeu dins les arts del Circ. Però hem de tornar a la transversalitat, hem d'entendre que el nostre concepte de país no és el de París. A Bobigny, al MC93, es poden fer obres d'avantguarda perquè són a la perifèria de París. A la capital hi pot haver el teatre oficial i, a aquest barri, produir teatre internacional ultracontemporani. El problema de Reus és que no és la perifèria de Barcelona. Estem a 100 quilòmetres i hem d'esdevenir una nova centralitat. Els emergents es vinculen amb les elits escèniques, però no amb el teixit cultural de la ciutat. Hem de mirar el país com a una suma de centralitats. En aquesta tercera etapa hem d'aconseguir que la ciutadania participi en aquest abast nacional. Hem de recuperar el retorn del públic per recuperar la transversalitat del màxim nombre d'espectadors, alhora que també hem de pensar a augmentar ingressos a taquilla i optimitzar recursos. Reus és una ciutat que, el 1882, amb 30.000 habitants i amb diner privat va construir el Fortuny: va fer una aposta per la cultura. Reus vol liderar la seva centralitat amb l'entorn.
S'ha superat la crisi de la direcció del Trapezi?
Quan vaig arribar faltava nomenar el director artístic. Va ser el primer encàrrec de la llista. Podem dir que ens n'hem sortit, l'equip del teatre, els ajuntaments i la ciutat, tot i les condicions que hi havia.
Quin és el futur del Festival COS?
La idea és salvar-lo. Volem aprimar-lo al màxim per poder-ho mantenir tot. Estem pendents de la qüestió econòmica.
Cultura ha retallat en el CAER?
Hi ha hagut una retallada global. L'aposta és mantenir equipaments i centres de producció per democratitzar les zones del país. El cas de l'IVA, que del 8% passarà al 21% és un altre problema. Hem de fer entendre que la cultura genera el fet d'imaginar –sigui en el cine, en el teatre, la literatura–. Ara cal reforçar-lo. El més greu és que el canvi, més que per mala intenció, és per ignorància.
La viabilitat dels artistes passa per Europa?
La funció de Reus no és ser una plaça més per a les gires. També és una fàbrica en la qual podem mostrar la creativitat del nostre país. Fent això, impulsem l'emergència per fer el salt cap al món. Quan aconseguim aquesta base, la internacionalització, més que imprescindible, és lògica. I ja tenim la finestra oberta al món, tant amb la programació d'espectacles internacionals com amb les companyies i artistes de tot el món, que, gràcies als festivals, passen pel CAER. Donant aquesta excel·lència de criteri que caracteritza el públic de Reus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA