Cultura

“No vull que la gent vegi el film, sinó que el visqui”

Si amb Buried sortia airós del repte de rodar una pel·lícula sencera dins d'un taüt, amb Llums vermells, que s'estrena avui als cinemes, Rodrigo Cortés (Pazos Hermos, Ourense, 1973) té un desafiament encara més difícil: no decebre les expectatives provocades per aquell èxit internacional. Ho intenta amb aquest thriller psicològic que multiplica el pressupost de Buried, amb un repartiment que inclou Robert de Niro i Sigourney Weaver.

El cognom de la protagonista, Sigourney Weaver, és un homenatge a l'escriptor Richard Matheson?

Sí, hi té molt a veure. Matheson és un autor que admiro molt perquè és capaç d'utilitzar uns determinats plantejaments genèrics amb una aparent falta de pretensions i, tanmateix, creant ressonàncies al·legòriques de primer ordre que ens parlen del món i de la psicologia de l'ésser humà. El diablo sobre ruedas, Soy leyenda, El hombre menguante i La casa infernal parteixen de premisses molt senzilles, però arriba a extrems de ressonància sobre el coneixement del món i de la gent que com a lector em resulten extraordinàriament admirables. El cognom de Margaret és un tribut directe al mestre.

De la documentació per fer aquesta pel·lícula han sortit dos guions, Llums vermells i Emergo. Donen tant de sí els fenòmens paranormals?

Sí, i més! He estudiat dotzenes de llibres, tones de material sonor i imatges... Estàs estudiant una fenomenologia que resulta apassionant des del punt de vista cinematogràfic, sobretot els complexos processos psicològics que les creen i les expliquen. Al final un està parlant dels mecanismes de percepció del cervell humà, i del sistema de creences al qual decidim acollir-nos per creure allò que ens resulta més còmode creure. Això és un camp inesgotable, perquè és el camp de la percepció i la psique humana, que no té límits clars.

Podem dir que Buried tracta del que passa dins del taüt i Llums vermells del que passa dins de la ment?

Sí, al final tot passa dins d'una caixa, sobretot per una obsessió personal que tinc de tractar de convertir les pel·lícules en experiències, no només per ser vistes. En aquest sentit, són propostes molt subjectives, en què, abans o després, un es veu abocat al cervell d'algun dels protagonistes, es veu obligat a viure les coses com ell, amb la mateixa sensació de crispació o ansietat. Això fa que esdevinguin experiències subjectives en primera persona, i que la gent surti de la sala amb la sensació no d'haver-ho vist, sinó d'haver-ho viscut.

Deia que el repte de Buried era rodar una pel·lícula amb l'estil d'Indiana Jones dins d'un taüt. Quin era el repte de Llums vermells?

Si el repte de Buried era fer una pel·lícula dins d'una caixa, el de Llums vermells era fer una pel·lícula fora d'una caixa. Al final les complicacions són molt semblants, en el sentit que un se serveix dels mecanismes narratius per tractar de conduir l'atenció i les emocions de l'espectador, i convertir cada seqüència en la millor versió possible de si mateixa, de manera que l'impacte en l'espectador sigui el màxim. Importa molt poc on passen les coses, en una caixa, a la selva tropical o en una ciutat del mitjà oest com passa en aquest cas. O si tens un actor o 72. Al final tens una sèrie de problemes concatenats que has de resoldre d'un en un. Mai és més complicat fer les coses depenent de l'on. Al final depèn del què.
I del qui... Com va ser de complicat treballar amb estrelles nord-americanes com ara Robert de Niro i Sigourney Weaver?
És difícil ser a la cresta de l'onada durant anys sent un cretí. Si són tan bons és perquè tenen un coneixement profund de la seva disciplina. El seu comportament va ser el més oposat que es pot imaginar respecte al d'un divo.
Robert de Niro té fama de ser una persona tímida i tancada...

No és exactament tímid. És una persona de molt poques paraules. Si pot fer servir una frase de set paraules en lloc de dotze, ho farà. I si diu les dues primeres i la completes, t'ho agrairà. Però no és poruc ni tímid, simplement és molt tancat en si mateix, molt calmat, i si diu alguna cosa és perquè és important i mereix ser dita. Té un gran control de la seva paraula i molt poques ganes de malbaratar-la.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Luces rojas

«Luces rojas»

Gènere: Thriller
Direcció: Rodrigo Cortés.
Intèrprets: Cillian Murphy, Sigourney Weaver, Robert de Niro, Elisabeth Olsen.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a