cultura

Una veu clara i madura

La periodista i cantant garrotxina Clara Sánchez-Castro treu el seu primer disc

Què va ser abans, el periodisme o la música? “Jo he cantat tota la vida. Els meus pares recorden com ja picava a la taula amb la cullereta de les farinetes, seguint el ritme dels anuncis. Tinc molt de ritme i molta memòria musical i sóc una consumidora compulsiva de tot tipus de música.” Tot i així, Clara Sánchez-Castro Bonfill ha dedicat pràcticament tota la seva vida professional al periodisme, sobretot al radiofònic –a Ràdio 4, Ona Catalana i Com Ràdio– i també al televisiu, com a membre de l'equip de REC, Reporteros Cuatro.

Buscant una veu pròpia

Ara, però, ha decidit que era el moment d'iniciar la seva carrera musical, amb un disc titulat Autoretrat (Picap) i signat simplement amb el seu nom propi, Clara. “He trigat a gravar un disc perquè no volia fer-ho fins que tingués necessitat d'explicar coses. Aquest disc és com un viatge per anar trobant la meva veu: canto les meves cançons, a la meva manera.” Ella és l'autora de bona part de les cançons, tot i que en alguns casos la música ha estat composta pels seus dos principals col·laboradors, Antoni Mas i Joan Eloi Vila, que s'han encarregat també de la direcció musical del disc. També hi ha un parell de cançons en castellà, escrites pel seu amic José M. López Godínez.

A més d'Antoni Mas (piano i vibràfon) i Joan Eloi Vila (guitarres), conegut pel seu treball a Buenafuente, també han participat en el disc Enric Canada (bateria i percussió) i Lluís Subiranas Subi (baix i contrabaix). Tots quatre músics formen la banda que l'acompanyarà en directe, per exemple al concert que està previst per a la segona quinzena de gener al Teatre Principal d'Olot, dins del cicle Olot a escena. Clara també voldria presentar el disc en directe almenys a Girona, a Barcelona i al seu poble, Sant Joan les Fonts.

La cantant havia fet duet artístic amb el pianista Nito Figueras, i posteriorment amb Joan Eloi Vila. “Fins ara, però, el meu recorregut musical l'he fet més portes endins que portes enfora”, explica Clara, que ara també ha fet un pas important endavant com a autora: “Jo em considerava més lletrista que compositora, perquè intentava crear una melodia al piano i em sortien còpies, però al final he acabat trobant un llenguatge musical propi, amb el suport d'Antoni Mas, amb qui he tingut una relació de mestre-alumna i que m'ha ajudat a créixer tant musicalment com personalment.” Entre les col·laboracions del disc destaca la de Port Bo a L'havanera del nàufrag –que formarà part també del pròxim disc del grup–, el violinista Xavier Pallàs, la flautista Elisa Planagumà i les filles de la Clara, la Maria i la Jana, de 9 i 6 anys, que canten a Les ninetes màgiques. Amb la seva veu de mezzo “greu però clara i madurada amb els anys”, i el gust pel cant que ha heretat de la seva àvia Clara de Peralada, Clara Sánchez-Castro està disposada a “treballar com una formiga” per fer-se un lloc en el món de la música. El disc ja es troba a les botigues i a les plataformes digitals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala