Cultura

Temporada alta per als arqueòlegs

El 80% de les intervencions arqueològiques es concentren en la temporada estival

Per als arqueòlegs, l'estiu és temporada alta. Sigui per qüestions meteorològiques o perquè la majoria d'excavacions esdevenen autèntiques escoles de pràctiques per als estudiants, el 80% de les intervencions arqueològiques es concentren en la temporada estival. Ni la crisi sembla que hagi afectat dràsticament, ara per ara, el nombre de sol·licituds per fer campanyes d'excavacions arqueològiques.

I si a Catalunya hi ha una demarcació que s'emporti la palma, aquesta és sens dubte la gironina. Estiu rere estiu, a les comarques gironines és on es registren més intervencions. Enguany, entre els mesos de juny i setembre, els serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació han tramitat gairebé una quarantena de sol·licituds d'excavacions, prospeccions arqueològiques o controls preventius que han de coordinar Montserrat Mataró i Susanna Manzano, arqueòlogues del servei d'Arqueologia i Paleontologia dels serveis territorials. Segons expliquen, la xifra s'ha mantingut respecte de l'any anterior perquè hi ha encara moltes obres en curs i són les que més sol·licituds generen (l'ampliació de l'AP-7 i la construcció del TAV) i perquè les subvencions de les excavacions són de caràcter bianual i és per això que la majoria estan assegurades. També, com bé remarquen, cal tenir en compte que el patrimoni històric i cultural de les comarques gironines és molt ric i, per tant, “sempre que es grata hi ha moltes probabilitats que surti quelcom”.

Tipus d'intervencions

Per als no entesos a la matèria, cal diferenciar els tres tipus bàsics d'intervenció arqueològica. En primer lloc, les de recerca, que van lligades a les campanyes que es duen a terme en jaciments ja localitzats i que solen ser promogudes per departaments d'arqueologia d'universitats i pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). En segon lloc, les preventives: es tracta de controlar les obres que es fan en llocs susceptibles de tenir restes. I en tercer, les d'urgència, que surten sense avís previ i en què l'administració actua d'ofici.

Els ibers del Pirineu

Tot sovint, quan es parla de jaciments, vénen al cap els més coneguts, com ara Ullastret, Empúries, la Draga, Sant Julià de Ramis, Montsoriu... entre tants d'altres. Però des dels serveis territorials adverteixen que, darrerament, alguns dels jaciments localitzats que estan prenent cada cop major importància són els del Pirineu gironí, on s'estan descobrint coses molt interessants.

Un bon exemple el tenim amb el Castellot de Bolvir, a la Cerdanya, que té unes característiques que el fan únic. Situat en un promontori, el Castellot és el primer poblat pròpiament ceretà i, per la seva rellevància a tot el Pirineu, permetrà comprendre quins van ser els primers pobladors estables de la zona. Gràcies a la implicació de l'Ajuntament, que hi aposta fort, amb els materials i estructures descobertes es tenen localitzats tres períodes d'ocupació: un d'iberoceratà autòcton (segles IV-III aC), un d'època romana (II-I aC) i un de medieval (X-XII). La descoberta recent d'unes muralles planteja als experts la possibilitat que en realitat hi hagués una fortalesa militar. Tenint en compte que només s'ha excavat superficialment un 5% del jaciment, no cal dir que els arqueòlegs tenen a les seves mans una verdadera caixa de sorpreses.

A Montserrat Mataró i Susanna Manzano se'ls fa difícil destacar quins jaciments poden donar millors fruits durant aquestes intervencions. A banda dels més coneguts i excavats, destaquen l'Aubert de la Vall d'en Bas, un establiment rural interessant per cronologia (dels segles VI al X dC no n'hi ha gaires), així com a la Vall de Núria, on la UAB està trobant resultats extraordinaris fins ara desconeguts emmarcats en l'època tardoromana i medieval. Pel que fa a les excavacions noves respecte de l'any passat, destaquen la Serra d'en Cals (Forallac), on es farà una prospecció per valorar si cal engegar una campanya de recerca de dòlmens i megàlits, i la bòbila Ordis de Porqueres, on s'està desbrossant la pedrera per començar-hi a fer prospeccions amb vista a l'any que ve.

Un cop finalitzades les campanyes d'estiu, els arqueòlegs passaran a la següent fase de treball, que a la tardor consistirà a conservar, analitzar i catalogar les troballes fetes i les dades recollides. Tot, per continuar avançant en l'apassionant estudi i la història de l'ésser humà.

IV-III aC
Primer període registrat al Castellot de Bolvir, a la Cerdanya, un jaciment que està donant grans sorpreses
80
és el tant per cent anual de les intervencions arqueològiques concentrades a l'estiu.
36
sol·licituds
per fer excavacions aquest estiu a les comarques gironines

La Draga és un jaciment de primer ordre

Des que el van descobrir trenta anys enrere, l'assentament de la Draga de Banyoles –ocupat fa entre 7.300 i 7.000 anys– s'ha anat convertint en un jaciment estratègic per comprendre la vida del neolític a l'Europa occidental i en un referent de primer ordre per als científics. Un tronc, una gran estaca de fusta amb la punta treballada en bisell i una pala de fusta treballada de manera minuciosa són algunes de les darreres troballes.

Excaven la muralla de la Ciutadella

Tretze estudiants han treballat fins aquesta setmana en la campanya arqueològica centrada en el barri i la muralla hel·lenístics de la Ciutadella de Roses. En els dos espais on es duen a terme les tasques s'ha arribat al nivell de la primera ocupació, d'època grega, i han posat al descobert material ceràmic divers, antigues construccions i una gran rasa que hauria actuat com a canalització d'aigua.

m.ll.

Excavacions i visites a Sant Julià de Ramis

Un grup de 3 arqueòlegs i 30 estudiants de la UdG reprendrà al setembre les excavacions de Sant Julià de Ramis concentrades en la zona que fins ara ocupava l'antic cementiri al costat de l'ermita dels Sants Metges i que ha estat convenientment traslladat. I amb la voluntat de difondre el patrimoni històric i cultural del municipi s'han organitzat una sèrie de visites dinamitzades al Castellum Fractum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Collita després d’‘Alcarràs’

Barcelona
Mirador

La vida secreta de Joseph Anton

Torrent Pagès i Joan Mateu, dues mirades a l’aigua

Platja d’Aro
Crònica

Queda’t aquí. Crònica del concert de Joan Dausà a Cap Roig

Palafrugell

Joanna no va ballar. Crònica de Kool & The Gang a Porta Ferrada

Sant Feliu de Guíxols
La crònica

El dia del caçador. Desena edició de FiraFan a Platja d'Aro

exposició

Per ficar el nas als replecs del cervell

Orozco obre el Summerfest Cerdanya

L’FBI conclou que Baldwin va prémer el gallet de la pistola que va matar Hutchins

washington