Cartes creuades
Una exposició traça la relació d'amistat entre el poeta Miquel Martí i Pol i el pintor Antoni Miró
Tot va començar quan el pintor d'Alcoi Antoni Miró, admirador de fa temps del poeta Miquel Martí i Pol, li va enviar el 1992 el llibre monogràfic de la seva obra La otra mirada. Martí i Pol, agraït que l'hagués escollit entre els set personatges estudiats, li va enviar la primera carta del que seria una breu però intensa relació epistolar. El poeta va comunicar-li la seva intenció d'adquirir un quadre del poeta, malgrat no disposar de grans recursos. «Content per la seva carta, li vaig enviar Roig muet i em sembla que ho vaig encertar, perquè li agradaven molt les dones», explica Antoni Miro. En agraïment el poeta li va enviar un poema i així van estar-se dos anys escrivint-se (Miró amb cartes manuscrites –«Estimadíssim amic»–; Miquel Martí i Pol, a màquina –«Estimat amic»).
El primer cop que es van veure personalment va ser a Alcoi, en una visita que el poeta va fer a Miró al seu mas del Sopalmo. «Era una persona amb un encant increïble, sempre estava somrient i era molt curiós», recorda el pintor. Després, quan Miquel Martí i Pol es va posar malalt, es van veure esporàdicament, sobretot quan Miró venia a Barcelona i el visitava a Roda de Ter. Així, la relació d'amistat es va mantenir durant 17 anys.
Una selecció d'aquesta correspondència, que va del 1992 al 1994, és la que recull ara l'Institut d'estudis Catalans (IEC) en l'exposició Mirades creuades: Miquel Martí i Pol i Antoni Miró, inaugurada dijous. Segons l'escriptor Carles Cortés, autor del text del catàleg, «és un testimoni excel·lent de l'interès per l'obra respectiva» i permet copsar l'enriquiment mutu entre dos llenguatges artístics com són la poesia i la pintura.
«Són dos arts molt propers que cal que estiguin en relació», argumenta Miró, «la pintura no és una simple expressió de la natura, sinó que té molta poesia». El pintor assumeix una influència de Miquel Martí i Pol en el sentit que la seva poesia «és molt propera al llenguatge plàstic», és a dir, «com en la pintura s'esforça per simplificar, d'expressar amb el mínim, el màxim».
La mostra aplega, a banda del quadre Roig nuet, 30 collages dels 38 que el pintor va fer inspirant-se en versos de Suite de Parlavà el 1994 amb la tècnica del dibuix, la pintura, el fotomuntatge i i la gràfica digital. Setze són originals i catorze, ampliacions. L'artista, que ha treballat amb l'obra d'altres poetes com ara Ausiàs March i Salvador Espriu, no considera que cap d'aquests collages sigui una «posada en escena» dels versos de Martí i Pol que els donen títol, sinó que poesia i pintura s'alimenten mútuament. A mode d'homenatge, Miró va pintar del 2006 al 2008 una sèrie de cinc quadres que tenen com a protagonista la figura de Martí i Pol.
L'exposició es podrà visitar a l'IEC fins al 29 de juny. Paral·lelament, la galeria Art Nou Mil·lenni de Barcelona proposa l'exposició Copsar la realitat, amb obres de Miró (fins el 30 de juny) i la sala d'exposicions de la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona, la mostra Ciutats (del 9 al 30 de juny).
