Llibres

Llibres per a un món canviant

La Biblioteca Pública de Tarragona es va crear el 1846 per custodiar els fons de Poblet i Santes Creus

Disposa de la principal col·lecció del Servei de Biblioteques del Front, amb els llibres del front d’Aragó

És una de les biblioteques amb la quantitat de préstecs més elevada de Catalunya

Fa catorze anys que és la directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, però hi va començar a treballar l’any 1989. “Són molts anys. D’alguna manera, l’experiència i el món han canviat”, assenyala Dolors Saumell, que està al capdavant del principal centre bibliotecari de les comarques de Tarragona. Una institució històrica, creada el 1846, arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de custodiar i conservar els fons bibliogràfics dels monestirs de Santes Creus, Poblet i altres ordes de la demarcació de Tarragona. El món ha canviat, diu, però les biblioteques s’han anat balancejant al mateix ritme, o una passa més enllà. “[Dels anys vuitanta cap aquí] les biblioteques hem anat obrint-nos, hem sabut connectar més i millor amb els ciutadans”, de manera que actualment passen per aquesta biblioteca al voltant de 700 usuaris al dia, des de persones grans que hi van a llegir els diaris i persones sense sostre que hi van a fullejar revistes o a connectar-se a internet fins a persones culturalment molt formades: “Venen persones de diferents segments, evidentment amb molt públic infantil i familiar, perquè des de petits es relacionen amb aquest entorn, per llegir, tocar llibres, participar en activitats, tallers, clubs de lectura; des de ben petits, de manera gratuïta i d’una manera que també vol ser inclusiva, poden tenir com a lloc de referència la biblioteca”. “I això –explica Saumell– ens enriqueix com a biblioteca i també com a projecció de societat.”

“És important que la biblioteca sigui un recurs cultural, un gran recurs per trobar tant aquella informació com aquella lectura que ens ajuda i que ens permet gaudir de literatura en tots els sentits”, explica Saumell, que destaca que recentment ha implantat la tecnologia RFID, que substitueix els codis de barres per xips i lectors per radiofreqüència i que fa més còmode l’autopréstec. De fet, la de Tarragona és una de les biblioteques amb la quantitat de préstecs més elevada de Catalunya: “En tenim uns 700 al dia, sense comptar-hi els digitals”, assegura Saumell, que també reconeix que el préstec interbibliotecari és molt elevat a tot Catalunya. El seu fons compta amb uns 250.000 volums. Una part important són els fons patrimonials antics. Per exemple, disposa d’una col·lecció única de manuscrits d’entre els segles X i XVIII que tenen el seu origen en l’escriptori i la biblioteca del monestir de Santes Creus. I conserva, procedent de Poblet, 300 manuscrits i 400 volums de la biblioteca del virrei Pere Antoni d’Aragó. I un altre dels seus fons singulars és la col·lecció de llibres del Servei de Biblioteques del Front: “Tenim una de les col·leccions més potents de Catalunya, que correspon als llibres que van anar al front d’Aragó; molts són llibres dels anys vint i trenta, quan hi va haver un creixement de l’edició en català”, explica Saumell.

Però, en aquest món canviant, del que es tracta, més enllà dels fons antics, és de procurar mantenir les col·leccions actualitzades, i que també tinguin una mirada cap al territori que les bressola: “Com que la biblioteca és del segle XIX, hem acumulat molts volums a la col·lecció d’història local i apleguem pràcticament tots els llibres i materials amb producció a Tarragona i comarques.”

Els clubs de lectura “són fonamentals per socialitzar la lectura”: “Les bibliotecàries tenim unes col·leccions, però també la necessitat de difondre-les i que arribin a tothom.” Per això, l’oferta d’activitats virtuals és, cada cop més, indispensable, reconeix.

La biblioteca –propietat de l’Estat i gestionada per la Generalitat– fa dècades que està pendent del trasllat a una seu més gran, i sembla que la darrera opció és el complex de la Tabacalera. Hi ha una comissió interadministrativa que estudia les possibles opcions, però no hi ha res concretat, encara.

LES RECOMANACIONS

Metamor- fosis
Autor: Ovidi
Editorial: Col·lecció Bernat Metge
Traductores: Adela Maria Trepat i Anna M. de Saavedra
‘Metamorfosis’, escrit al segle I, és complex. “Potser no l’hauria entès sense l’ajuda d’un club de lectura.” Però “quan veus la vigència de tot el món que descriu”, esdevé un llibre clàssic de capçalera.
Ofert a les mans, el paradís crema
Autor: Pol Guasch
Editorial: Anagrama
A l’hora de triar una novetat, Dolors Saumell es decanta per la darrera novel·la de Pol Guasch, un autor de Tarragona, jove, “amb una trajectòria curta però que ha estat un «boom»”. És una novel·la sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse.
Camí de sirga
Autor: Jesús Moncada
Editorial: Edicions 62
‘Camí de sirga’, de Jesús Moncada, publicat per primer cop el 1988, és el llibre de la seva vida. “Em va marcar molt, per la descripció i la profunditat amb què recrea Mequinensa”, la vila que va quedar enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-roja. “És un llibre que em va colpir”, afirma la bibliotecària tarragonina.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona

L’Elèctrica Dharma, Quimi Portet i Mishima, al primer festival Intrèpid

riudellots de la selva

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA