Llibres

novetat editorial

Carles Duarte presenta dos nous llibres de poemes

Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) és d’aquells homes elegants d’indumentària i de manera de ser, sempre sobri, educat, molt culte però mai pedant. No mostra ínfules de persona important, al contrari, i aconsegueix l’efecte que, quan saluda algú, la persona saludada sigui qui se sent important en rebre la seva atenció.

El seu currículum és extens, molt extens. Actualment és el director general de la Institució Cultural del CIC, membre de la Junta de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i secretari del Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Ha estat cap del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), de la Fundació Lluís Carulla i patró de la fundació Amics del MNAC. Entre d’altres càrrecs.

Ha escrit cinc títols de narrativa, ha traduït força poesia, ha rebut una dotzena de premis i honors com la Creu de Sant Jordi, ha estat inclòs a importants antologies poètiques i estudis, col·labora a diverses capçaleres de premsa però, sobretot, sobretot, Carles Duarte és poeta, com ho demostren la cinquantena de títols que ha publicat des del 1984, any en què va debutar amb Vida endins.

Ha recitat per tot el món en els festivals de poesia més destacats i la seva obra ha estat profusament traduïda. Autodefineix el seu estil com “una poesia que cerca la respiració d’una música nua, tendeix al ritme clar del que és essencial, a la depuració expressiva”.

Algunes de les seves constants són el paisatge i les referències culturals del Mediterrani. I té com a temes centrals la tendresa (la pell, el desig, el coneixement per mitjà del tacte…), el somni, com a motor de l’existència, com a lectura subjectiva, i l’oblit, com a horitzó incessant que devora tot el que existeix.

Acaben d’aparèixer dos nous llibres de poemes de Carles Duarte. A la col·lecció de poesia de l’editorial valenciana 3i4, en què ja ha publicat vuit llibres, presenta Flames, un agradable volum d’aspecte artesanal, format per tres poemes llargs dividits en diverses parts. Tots de tons vitalment tardorencs, crepusculars. Flames (dedicat a Wataru i format per 32 poemes), L’art de l’aigua (dedicat a Guiomar Amell i format per 10 poemes) i Escorça (dedicat a Patricia Caicedo i format per 21 poemes).

El segon llibre és Fragments de llum. Marimurtra, dins la col·lecció de poesia La Garonne de l’editorial barcelonina Comte d’Aure. El llibre està format per 21 poemes acompanyats de 21 fotografies de paisatges i evocacions vegetals fetes per Gerard Duarte i Cócera. Tant els poemes com les fotografies dialoguen i posen llum, color i aroma als racons i plantes d’un jardí de Blanes ben famós.

“Marimurtra és un bellíssim jardí botànic situat en un paratge privilegiat, concebut amb intel·ligència i sensibilitat per Carl Faust (1874-1952), un emprenedor d’origen alemany amb una gran consciència humanista i una passió per l’estudi i la preservació de les plantes”, explica Carles Duarte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala