Arts escèniques

Crítica

teatre

Llepar ferides

Com un gos, es llepen: no se sap si es tancarà la ferida o si la infectarà

‘El gos’, de Lluïsa Cunillé, ressona a El jardí(que, popularment, hi ha qui la recorda com la de la peixera perquè aquest element era el que figurava a escena). Si abans eren dues dones que practicaven un diàleg carregat de pauses i d’informació que s’escola en els silencis, ara són dos homes els que tenen una escena singular. En els bons textos de la Cunillé, hi batega sempre una certa amenaça, una sensació de canvi d’època que fa estar en alerta tant espectadors com personatges. Albert Arribas li ha trobat la clau des de la nuesa d’escena. En aquest cas, una catifa i una cadira. Com més minimalista més s’obre l’univers de l’escena. Albert Prat i Albert Pérez fan un treball de funambulista construint uns personatges amb una forta càrrega psicològica que deriven cap a l’absurd.

L’obra, en realitat, té dues parts ben diferenciades. En la primera, un home acull un jove que, aparentment, ha trobat el gos de l’amfitrió voltant pel carrer. En realitat, però, ni el gos estava despistat ni el jove l’ha salvat. Tot gira al revés en l’univers de la dramaturga, que ajuda a veure el quadre farsesc i de moral de baixa estofa de l’actualitat. En la segona, el monòleg es juxtaposa per sobre un dels personatges. Si els dos protagonistes volen comunicar-se però no en saben (temen excedir-se), l’ànima del segon quadre concreta prou tot el que parla però cal descobrir qui és aquest que increpa l’amo. En la direcció d’Arribas, els miralls entre amo (que és adoptat de tercera generació, en realitat) i mascota es confonen entre el del director d’escola jubilat que vol fer una novel·la i aquest jove amb un secret amarg que destapa davant d’un desconegut sense necessitat. En els abismes, s’abonen les soledats (“els meus fills no paren per aquí”), un estrany pragmatisme (deixa el desconegut al menjador i li diu on para el bany per poder seguir treballant) i un humor cínic (“no rento gaire, procuro no embrutar”). Els personatges es llepen les ferides sense saber si aquesta acció ajudarà a tancar-les o bé si les infectarà.

El gos
Autoria: Lluïsa Cunillé
Direcció: Albert Arribas
Intèrprets: Albert Pérez, Albert Prat
Dimecres, 20 de desembre (fins al 14 de gener), a La Gleva


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín