Arts escèniques

Crònica

teatre

Som Andreu Benito

“Tots som Andreu Benito!”, va sentenciar la nit de dilluns Àlex Rigola després dels aplaudiments en la inauguració oficial de Heartbreak Hotel, al Badal, a Sants. No es confonguin, és un teatre, no pas un espai on es lloguen habitacions. L’actor Andreu Benito va protagonitzar l’adaptació que el mateix Rigola ha fet de L’home de teatre, de Bernhard (fins al 21 de gener), un text en què el protagonista navega per un divertit patetisme en saber-se aïllat embriagat de mediocritat, un text devastador que sona a divorci amb el teatre. Que l’equip de Heartbreak Hotel obri amb aquesta adaptació és tota una declaració d’intencions, en comptes de derrota; és un manifest per lluitar en contra de la desolació.

L’escenari del Heartbreak és una mica més ample que un passadís d’hospital. Però té l’aire d’un temple, amb una foscor i un recolliment que acull cada espectador: 72, en total. No n’hi cap ni un més. Com el decàleg que ha ideat Rigola (però que encara no ha plasmat en un paper, es lamenta), la història se centra en l’intèrpret, en la seva pròpia biografia. Així, aquest primer actor de grans teatres públics alemanys no es mou per circuits de segona divisió d’Àustria, sinó que és Andreu Benito (habitual al Lliure o al TNC), que té una gira muntada amb la seva família per teatres de Viladecans, l’Hospitalet, Sant Boi i el “Heart del Badal”. Sembla el punt final d’una trajectòria que ha gaudit de grans fotos a les planes de Cultura dels diaris, de minuts de televisió. Aquest Andreu Benito que procura disposar d’un mínims per garantir la dignitat de la seva professió, clama la mediocritat generalitzada. La seva, per començar. També la dels autors, crítics i espectadors. L’empipa que tot hagi de ser explícit. Que faci por el silenci.

El Heartbreak vol ser popular i alhora respon a les bromes internes de la professió. La sala vol ser pròxima (“tot són pipicans i gyms a la ciutat”) i alhora elevada (“el teatre és una gran mentida”; Catalunya és una ruïna moral). Una paradoxa que permet que el teatre sigui complex, interpretable, sense deixar de ser crític amb un mateix. Llarga vida al teatre; celebrades nits al Heartbreak Hotel (el teatre amb més lavabos en proporció al nombre de butaques de la sala de Barcelona).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga