Desapareguts i supervivents a l’Amèrica del Sud

Fa uns vint anys, Fernando Trueba va començar a interessar-se per un pianista brasiler, Tenório Júnior, que, el març del 1976, va desaparèixer a Buenos Aires mentre hi era de gira amb Vinícius de Moraes i Toquinho. Va recopilar informació i va enregistrar converses amb cantants i músics brasilers, amb familiars i amics del pianista. Aquest material nodreix Dispararon al pianista, que, 13 anys després de Chico y Rita, Trueba ha creat amb Javier Mariscal i que ahir va presentar-se, fora de concurs, a Sant Sebastià. En certa manera és un documental d’animació, però s’hi introdueix la ficció en la mesura que la investigació sobre Tenório Júnior la realitza un alter ego del cineasta: un periodista de Nova York apassionat de la bossa nova.

A finals dels anys cinquanta va emergir la bossa nova, a la qual el narrador de Dispararon al pianista es refereix com a tan innovadora i influent com ho va ser la Nouvelle Vague, apareguda al mateix temps. Trueba homenatja l’una i l’altra. Pel que fa a la Nouvelle Vague, sobretot a Truffaut: el mateix títol fa referència a Tirez sur le pianiste (1961), mentre que Milton Nascimento declara que tres de les seves primeres cançons va compondre-les sota la influència de la seva pel·lícula Jules et Jim. En el film, hi ha una passió per la música i pel cinema, però també hi ha una presa de posició política per la qual es recorda la barbàrie de les dictadures a l’Amèrica del Sud als últims anys setanta. La bossa nova va expandir-se mentre hi havia una dictadura al Brasil i Tenório Júnior va desaparèixer a causa d’una acció policial mentre estava a punt d’arribar la dictadura argentina.

L'any 1972, quatre anys abans de desaparèixer Tenório Júnior, un avió de les forces aèries uruguaianes, amb destinació a Santiago de Xile, va estavellar-se als Andes; hi viatjaven els membres d’un equip de rugbi (Old Boys Christian Club) i familiars seus. A La sociedad de la nieve, J.A. Bayona reconstrueix una història de supervivència, però també de mort: desapareguts durant més de dos mesos en la immensa serralada, van sobreviure’n 16 dels 40 passatgers i hi van morir els cinc tripulants. Produïda per Netflix, La sociedad de la nieve, projectada a Perles després de presentar-se fora de concurs en la Mostra de Venècia, és una mostra del cinema comercial hàbil de Bayona, però està carregada d’una retòrica visual tan ampul·losa com la banda sonora. S’hi combinen dosis d’esforç, de sentiments i de reflexions sobre la fragilitat i la perseverança de la vida.