Entre els artistes catalans que a principis del XX van viatjar a París, Ricard Guinó (Girona, 1890-Antony, 1973), amic de Prudenci Bertrana i Miquel de Palol, dels quals va esculpir dues peces excel·lents, és segurament dels menys coneguts i un dels que, de fet, va arribar més lluny: escultor precoç que Aristides Maillol va cridar al seu costat com a assistent, va acabar sent el col·laborador més estret de Pierre-Auguste Renoir. Una exposició al Museu Hyacinthe Rigaud de Perpinyà en fa memòria en una exposició que revalora totes les seves facetes (vidre, ceràmica, metall, fusta, guix, bronze, dibuix, pintura) sense eludir el llarg procés judicial perquè se li reconegués la coautoria en la valuosa producció escultòrica del Renoir ja vell i afectat per l’artrosi, que li dificultava sostenir fins i tot el pinzell.

Guinó-Renoir. El color de l’escultura, oberta al Museu Rigaud fins al 5 de novembre, recupera amb el suport de la seva neta, Adélaïde Dubois-Taine, un artista de gran talent que es va donar a conèixer en una exposició a Girona el 1908, junt amb l’arquitecte Rafael Masó i el pintor i ceramista Joan B. Coromina. Maillol, que el va descobrir arran d’aquella mostra, el va cridar dos anys més tard perquè l’ajudés al seu taller de París, una trobada que va estimular la creació personal de Guinó en el camp tant de l’escultura com de les arts decoratives. Les seves aptituds acabarien atraient també Renoir, amb el qual va col·laborar estretament entre 1913 i 1917, l’un dissenyant i l’altre executant, per iniciativa del marxant Ambroise Vollard.