Música

Crònica

‘Movida’ posada al dia

Fangoria, el duo que la mítica Alaska i el seu productor Nacho Canut van bastir als noranta, retornava dimecres al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, sis anys després de la darrera visita, aleshores amb La Unión i a l’Espai Port. Enguany, la cita era al Guíxols Arena, i ho va fer amb una altra combinació tan explosiva com mediàtica, tot compartint escenari amb la formació Nancys Rubias, que comanda com a veu el marit de la diva, Mario Vaquerizo, i que va obrir el foc sense renunciar al seu trosset de divo del glam, amb la interpretació de Reacción en cadena enfilat en un podi giratori automatitzat i enllaçant altres temes mítics d’un repertori promiscu que Alaska i Canut sempre han posat a disposició dels companys de la movida madrilenya dels vuitanta, el Rey del Glam.

Vaquerizo i les altres tres Nancys van continuar amb Causa y efecto i altres temes ballables i tan enganxifosos per al públic com la xafogor. “La humitat no ens podrà vèncer”, prometia el cantant, que tot i triar un vestit eteri de tul negre amb lluentons, purpurina i el tors a l’aire, va haver de recórrer a l’avituallament de cervesa fresca, igual que el públic, amb un repertori que no va descuidar l’Alfabeto Nancy, una bona compilació de referents compartits de la música del darrer mig segle, i algunes de les seves celebrades versions de temes cover com ara Yo sí bailo –inspirada en Baccara–, Call me –en Blondie– o l’apoteosi final de Me encanta –d’Iconna Pop.

I passats cinquanta minuts de temes perfectes per posar a to l’audiència i reivindicar la comunió de les festes a l’equador d’agost, la irrupció de Fangoria, amb un espectacle que reivindica els darrers temes, però que inevitablement ha de tirar de clàssics i amb l’autoexigència d’haver-los posat al dia en qüestió de ritmes –amb percussions tribals i l’electro que s’ha imposat en la darrera dècada– i l’esperit digital en les projeccions i els làsers sense renunciar mai a la coreografia. Els temes van tenir bona acollida, però els clàssics més recents, com ara Dramas y comedias, No sé qué me das, o Espectacular; amb les remescles de Bailando, Ni tú ni nadie i A quién le importa, aquesta darrera prèvia a l’apoteosi final i els dos grups en comunió entonant Rumore, de la Carrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’OC·CA: música en llibertat

Cardedeu
Mayte Martín
Cantant

“La maduresa et fa valorar més l’essència de les coses”

Barcelona
La crònica

De qui va aprendre Donald Trump?

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona