Ferrés fa un retrat antropològic de la migració

La producció catalana La imatge permanent, primer llargmetratge de la directora Laura Ferrés, es va presentar ahir en el Festival Internacional de Cinema de Locarno, en què competeix pel Lleopard d’Or en la secció oficial competitiva. El film és un retrat de les persones que van migrar durant la postguerra des d’Andalusia fins a Catalunya per treballar. Amb un punt de vista “no realista” i “antropològic”, la pel·lícula se centra en la desaparició d’Antonia, una mare adolescent en un poble andalús. Cinquanta anys més tard, la Carmen, una directora de càsting, ha de trobar persones que expliquin els seus records després de canviar de ciutat i coneix l’Antonia. La pel·lícula està protagonitzada per un repartiment d’intèrprets no professionals, encapçalat per María Luengo i Rosario Ortega.

“El film parla del pas del temps i els seus canvis, així com de la permanència. Vol remetre a les memòries que tenim gravades o que potser volem oblidar però que algun dia tornaran a nosaltres”, va explicar la directora a l’agència de notícies ACN. “Hi ha un punt de partida que té a veure amb la meva família, que va venir d’Andalusia, però no faig pel·lícules autobiogràfiques”, puntualitza. La cineasta subratlla que no fa un acostament realista a la història: “La noció del realisme no deixa de ser una convenció. Es grava d’una determinada manera perquè s’assembli al nostre dia a dia. Aquestes estratègies m’interessen menys”, explica Laura Ferrés, nascuda al Prat de Llobregat el 1989. El seu curtmetratge Los desheredados, ambientat a la seva ciutat, va ser l’únic representant estatal en el Festival de Canes del 2017, en què va rebre un premi en la secció Setmana de la Crítica.

Laura Ferrés, que s’afegeix al notable planter de dones directores de Catalunya que competeixen en els grans festivals, busca camins alternatius per captar la realitat: “Sempre es diu que l’objectiu de 50 mil·límetres és el que s’assembla més a la visió humana o que s’utilitza un tipus de càmera perquè l’espectador senti que forma part de l’acció. Hi ha estratègies que s’utilitzen en el món del cinema per intentar ser realista que a mi m’interessen menys.” En aquest sentit, creu que “pot ser més fascinant intentar captar certa noció de la realitat”. “En una pel·lícula, la fantasia hi pot existir. M’agrada trobar l’equilibri entre fer un film antropològic i fantàstic”, ha comentat a l’ACN.

La cineasta destaca que li interessen els “contrastos” com ara els de passat i present i de camp i ciutat. La cinta aborda tabús des de la tendresa, l’humor i la música basats en experiències properes a l’entorn de la directora.