Un xiscle estremidor

Talentosos i audaços, els membres del Quartet Gerhard (els violinistes Lluís Castán i Judit Bardolet, el violista Miquel Jordà i el violoncel·lista Jesús Miralles) van emprendre l’estiu passat al Festival de Torroella , que n’assumeix la producció amb la Quincena Musical Donostiarra, l’aventura d’abordar l’integral dels Quartets de corda de Dimitri Xostakòvitx (1906-1975). Els dos concerts de la passada edició van crear el desig de seguir escoltant la seva interpretació d’unes peces que, creades des del 1938 fins al 1973, formen una obra unitària amb la qual el compositor va desplegar en el temps les seves experimentacions musicals, contràries als dictats estètics de l’estalinisme, i va expressar els seus sentiments, sobretot dolorosos, davant les tragèdies del seu temps, marcat pels feixismes, la Segona Guerra Mundial i la dictadura soviètica.

Dels quinze quartets de corda de Xostakòvitx es diu que són una forma d’autobiogràfic, a vegades d’una manera intensa, com en el cas del Núm. 8 en do menor, que va ocupar la segona part, dijous, del primer dels dos concerts (l’altre tindrà lloc el 10 d’agost vinent) amb els quals la formació completarà la interpretació de la integral a Torroella. Xostakòvitx va crear-lo el 1959 a Dresden, on era per compondre la banda sonora de Cinc dies, cinc nits, film coproduït per la URSS i l’RDA que exalta els soldats soviètics que van salvar de la destrucció les obres de la galeria d’art de Dresden durant els bombardejos de les aviacions anglesa i nord-americana al final de la Segona Guerra Mundial. Però, a més d’aprofitar l’estada per pal·liar la poliomielitis que tenia, va observar com la ciutat encara mostrava els efectes dels bombardejos. Pouant de moltes obres pròpies, va compondre una peça carregada de tensió en què expressa el dolor davant de la destrucció i les víctimes de la guerra i també aquell que sofria per la malaltia.

Després d’aquesta obra en do menor, Lluís Castán va explicar que, com a propina, havien de contraposar-hi una nèmesi en do major: la primera fuga dels 24 Preludis i Fugues del mateix Xostakòvitx. Abans, a la primera part, també hi va haver molta expressió del sofriment amb els Quartets núm.4 en re major i núm. 13 en si bemoll major, que, amb un únic moviment en tres parts, té com a protagonista la viola i acaba amb una nota altíssima: un xiscle estremidor.

Tot ho interpreten amb precisió, però, a més, els músics del Quartet Gerhard són uns mestres pel que fa a l’acabament de les peces: saben crear el silenci que impedeix que els aplaudiments malmenin la vibració de l’ultima nota.