De quan els lladregots tenien un codi moral

Cal talent, gosadia i intel·ligència per ser un bon humorista gràfic, qualitats que va tenir Ivà, mort el 22 de juliol del 1993, ara fa trenta anys, en un accident automobilístic a Briones, a la Rioja. Ivà (Ramon Tosas Fuentes, Manresa, 1941) va superar amb escreix aquests principis del bon ninotaire d’humor. Va aconseguir crear uns personatges que van tenir una transcendència més enllà de les vinyetes: Makinavaja i el Sargento Arensivia, sortits de les pàgines d’El Jueves.

Makinavaja, “el último choriso”, era un lladregot que freqüentava el bar El Pirata, un cau de mala mort en què compartia quintos i banderillas amb els seus col·legues Popeye i Mustafá mentre planificaven els seus furts i juguesques. La sèrie i els personatges reflectien un tipus de petita delinqüència del barri xino barceloní que va desaparèixer quan la zona va passar a ser el Raval i els delinqüents van deixar de ser pintorescos desgraciadets i van augmentar la seva agressivitat.

Hi ha un bar al barri que porta el nom de Makinavaja. Del personatge se’n va fer una obra de teatre, amb Ferran Rañé; un parell de pel·lícules, amb Andrés Pajares; i una sèrie de televisió, amb Pepe Rubianes.

El Sargento Arensivia era dels pocs personatges fixos d’Historias de la puta mili, que retratava la incompetència i absurditat de funcionament de l’exèrcit espanyol quan funcionava el sistema de lleves. En part per aquesta sèrie, El Jueves va esdevenir la publicació de referència de totes les casernes de l’Estat. Va tenir una adaptació homònima al cinema en què Juan Echanove feia del suboficial Marcelino Arensivia. També es va editar una revista amb la capçalera Puta Mili.

A banda d’aquest dos grans èxits d’El Jueves, Ivà va treballar en les principals revistes humorístiques des de finals del franquisme amb un humor sense concessions que li va donar problemes amb les autoritats. Un humor considerat aleshores alliberador i que potser ara serà titllat de políticament incorrecte. Va ser molt actiu a la revista El Papus, de la qual va arribar a ser director, i també a Hermano Lobo i Barrabás, una revista d’humor esportiu en què va coincidir amb un altre gran: Óscar Nebreda. En aquesta publicació va fer esclatar tot el seu talent.

Ivà forma part d’una generació d’humoristes gràfics que van revolucionar aquest àmbit, tot corregint i ampliant la força i el talent dels mestres ninotaires del primer terç del segle XX en publicacions com L’Esquella de la Torratxa. Ivà va ser company de Gin, Perich, Fer, Jà, Tom i Romeu, entre molts altres, entre els quals es trobava Manuel Vázquez Montalbán amb els seus sardònics textos.

També va introduir-se en el món de l’animació tot dirigint l’estudi Cinenick.