La llegenda de l’immortal Bruce Lee

Bruce Lee, que va morir amb només 32 anys avui en fa 50, és encara avui dia la més gran llegenda de les arts marcials cinematogràfiques. La seva figura aixeca tantes passions que ni entre els seus veneradors es posen d’acord sobre la seva vertadera personalitat. Ho vam veure en el darrer film de Quentin Tarantino, Once upon a time in Hollywood, en què el director nord-americà l’humilia de manera mai vista presentant-lo pràcticament com un farsant. Tarantino sempre s’havia declarat fan incondicional de les arts marcials –només cal veure les dues parts de Kill Bill– però en la polèmica escena de Bruce Lee en el darrer film pren com a referència a la biografia que en va escriure Matthew Polly, que el va retratar com un malcarat sense escrúpols amb els especialistes de les seves pel·lícules. La filla de Lee, indignada amb Tarantino, li va dir de tot, però el director va afegir més llenya comparant-lo amb Charles Manson i afirmant que tota l’“espiritualitat” que mirava de vendre en la seva vida professional i personal era “pur teatre”.

Com les grans figures històriques no tothom està d’acord amb aquesta visió. Un altre dels grans cineastes de les últimes dècades, Wong Kar Wai, criat a Hong Kong en va fer el 2013 un retrat elegíac a The grandmaster, un film que trencava amb tota la seva filmografia anterior, drames basats en relacions personals “Bruce Lee va ser l’heroi de la meva infància, sí. Però les arts marcials, a més de cops precisos i mortals, engloben principis, honor i molta filosofia. Les arts marcials són un codi que es transmet de generació en generació i cada una l’enriqueix amb noves pràctiques”, va dir el premiat director en l’estrena del seu film en la Berlinale just fa deu anys.

Un altre admirador prepara, això diu, la biografia definitiva del llegendari actor. El taiwanès Ang Lee –guanyador de dos premis Oscar per Life of Pi i Brokeback Mountain es troba en fase de producció d’un biopic en què la primera decisió arriscada ha estat triar com a actor principal el seu propi fill (d’Ang, no de Bruce): Mason Lee, que ja ha intervingut en films d’acció.

La faceta espiritual de Bruce Lee la va explotar la companyia automobilística BMW amb un anunci que va fer tanta fortuna que encara tothom recorda gràcies a la frase Be water, my friend. Malgrat el que digui Tarantino, Lee, que va néixer a Chinatown (San Francisco), es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Washington i va buscar la seva pròpia espiritualitat conreant la poesia amb obres que van ser publicades després de la seva mort.

La pel·lícula més recordada i brillant de Lee va ser l’última que va completar en vida, el 1973: Enter the dragon. La combinació de filosofia oriental, monjos xinesos, temples sagrats i el kung-fu amb les seves pròpies regles va seduir no només el públic ja lliurat a la causa de Hong Kong, sinó una legió de nous seguidors als EUA i a Europa, que encara tenen Lee com un referent indiscutible dels anys setanta.

Tots els imitadors –Jackie Chan, per exemple– que van venir després no van poder igualar la imatge de ràbia i concentració d’un home dansant sobre la seva pròpia mort en cada escena. El secret, de fet, era la dansa. Lee sempre va dissenyar les seves pròpies coreografies. Es tractava de fer créixer la tensió fins a l’èpic duel final. Si bé en el cinema va esdevenir immortal, la seva mort va ser tota una sorpresa i la causa encara provoca controvèrsia. En l’autòpsia li van trobar restes d’un medicament per combatre el dolor. Vint anys després, el seu fill Brandon va morir a Seattle després de rebre un tret accidental.