Conte de fades distòpic
El film belga i lituà ‘Vesper’ s’ambienta en un món futur arrasat per organismes i virus modificats genèticament. Una adolescent pot aportar-hi llum i esperança
La directora descriu ‘Vesper’ com un conte de fades futurista amb tocs dels Grimm i Perrault
Fa uns anys, una empresa nord-americana va patentar una llavor genèticament modificada que va anomenar terminator. Només produïa una collita i després es tornava estèril. “És una idea aterridora i fascinant alhora –explica Bruno Samper–. Si observem els estudis dels comportaments de les rates de Henri Laborit, ens adonem que la lògica capitalista no és exclusiva dels humans. És una estratègia que qualsevol ésser viu pot adoptar per sobreviure i prosperar. Però, sovint, és un atzucac.”
El cineasta francès Bruno Samper cita aquests exemples quan parla de Vesper , la pel·lícula de ciència-ficció que ha codirigit amb la cineasta lituana Kristina Buozyte. Arriba avui als cinemes després de passar pel Festival de Sitges i d’aconseguir elogis de la premsa internacional malgrat el seu baix pressupost. Rodada en anglès, s’ambienta en un món postapocalíptic, en què els virus i els organismes modificats genèticament han arrasat la majoria de la població i només uns quants privilegiats en tenen el control. Vesper és una adolescent de 13 anys que lluita per sobreviure, juntament amb el seu pare malalt, en un entorn hostil on les llavors són el bé més preuat.
L’actriu anglesa Raffiella Chapman encarna Vesper, l’adolescent que dona títol a aquest film, i Rosy McEwen l’acompanya en l’elenc d’una història que parla també sobre l’emancipació de les dones. Eddie Marsan i Richard Brake interpreten els personatges masculins.
Bruno Samper relaciona la trama de Vesper amb les llavors terminator i els experiments de Laborit: “Ens adonem que les estratègies de col·laboració, d’ajuda mútua o simbiosi són molt més perennes i resistents a llarg termini que el capitalisme salvatge. Hem imaginat el futur com una nova edat medieval, i Vesper és la història de la llavor que pot portar a un nou Renaixement. És una pel·lícula que ens dona l’esperança que fins i tot en els moments difícils trobarem bellesa al nostre voltant, i això és el que sempre ens donarà una raó per viure, fins i tot en un futur que sembla apocalíptic.”
Conte de Grimm
La cineasta lituana Kristina Buozyte ja va despuntar el 2012 en la ciència-ficció amb Aurora, premiada a Austin, Brussel·les i Karlovy Vary, entre d’altres festivals. En aquell film, Bruno Samper era només guionista. Ara tots dos han escrit i dirigit una pel·lícula que volien que fos “un conte de fades amb tocs de Perrault i dels germans Grimm –explica la directora–; per això, havíem d’integrar-hi aquesta mena de foscor que veiem a la Caputxeta Vermella o alguns elements de gore, amb la diferència que la trama d’aquest conte de fades que somiàvem havia de passer al futur.”
“La ciència-ficció és un gènere complex i alhora atractiu –hi afegeix Kristina Buozyte–, que no només ens ofereix l’oportunitat de crear mons nous, sinó també de parlar de manera metafòrica sobre problemes seriosos de la societat moderna.”
