Antoni Roca, el bandoler i capellà de Sant Joan Abadesses

El món dels bandolers convida al romanticisme i, per tant, ha generat un volum important de literatura. N’hi ha de mítics, com ara Joan de Serrallonga, per citar l’exemple més emblemàtic, i també n’hi ha que van ser cabdills rellevants i molt coneguts però que no han passat amb la mateixa popularitat a la història. És el cas del capellà i bandoler de Sant Joan de les Abadesses Antoni Roca, del segle XVI, que si no hagués estat pel professor d’història moderna de la Universitat de Barcelona Àngel Casals, que ha rescatat la seva figura, s’hauria mantingut en l’oblit. Recuperar la figura de Roca, a més, ha permès conèixer amb més profunditat per què i com actuaven els bandolers.

Antoni Roca era un cap de bandolers i capellà al comtat de Castellbò, prop d’Organyà, i, segons Casals, no era ni un fora de la llei, ni un criminal, sinó que se l’ha d’entendre com un cabdill que utilitzava la violència per afavorir una facció, una família o uns interessos determinats. És el primer dels grans capitostos que lluita a sou en el marc d’una època de lluites entre famílies per herències o per títols nobiliaris o, fins i tot, de discussions pel repartiment de beneficis en algun negoci. S’ha documentat Antoni Roca, per exemple, en les lluites entre pagesos i senyors al vescomtat de Castellbò, en una lluita a Ripoll on fa de bandoler dels monjos del monestir de Santa Maria i en la lluita dels qui no volen Lluís Oliver com a senyor, que el lloguen. Es tracta de conflictes en què ja no participen directament els nobles, una tendència que es registra en el segle XVI. Roca participa també com a mercenari del rei de França en el conflicte que l’enfronta al rei espanyol, cosa que, més endavant, fa que el capturin per traïció i l’executin. Arriba a tenir 3.000 homes i saqueja la Cerdanya.