Patrimoni

Un estudi situa l’origen del català al segle IV, 400 anys abans del que es coneixia fins ara

El text íntegre més antic és el ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell, copiat entre els anys 1060 i 1080

Supera en antiguitat les ‘Homilies d’Organyà’, que es van copiar al voltant del 1220

La formació del català com a llengua va començar força abans, concretament quatre segles, del que es coneixia fins ara. El treball d’un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), format per Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, i Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, també ha pogut datar molt abans que les Homilies d’Organyà un altre document escrit íntegrament en català. Es tracta del Llibre dels Jutges, que es conserva a la Seu d’Urgell i que, segons els experts esmentats, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, mentre que les Homilies daten aproximadament del 1220. Segons explica l’agència ACN, l’estudi, titulat Lletres que parlen i publicat per La Magrana, aporta noves descobertes sobre els orígens de la llengua. Alturo explica que, si fins ara, segons el medievalista Joan Bastardes, es considerava que la formació de la llengua catalana datava de final del segle VII o principi del VIII, els investigadors han ubicat aquesta gènesi quatre segles abans del que es coneixia fins ara, concretament al segle IV.

Algunes expressions trobades als escrits de Sant Pacià, bisbe de Barcelona, prefiguren paraules del català actual, com ara “si te placet” com a precursor de “si et plau” o “subinde” com a preludi de l’actual “sovint”. En aquest sentit hi ha un seguit de mots i frases que es fan molt més presents en el segle IX, considerat el moment de la catalanització progressiva de l’escriptura.

El treball dels experts de la UAB aporta una llista dels que podrien ser els primers trenta escriptors en català preliterari. A més de l’esmentat Sant Pacià, hi constarien el Canonge Adanagell de Vic, que va fer servir per primer cop la paraula “estel“ el 889; el diaca Egfred de Barcelona, o Ramon de Dabó, autor del Memorial de Greuges de Guitard Isarn.

Pel que fa al Llibre dels Jutges, Alaix i Alturo creuen que probablement va ser copiat per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, però que el text s’hauria vist afectat per l’incendi el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en llatí i hauria fet la còpia del Liber iudicum, per al jutge Albertí d’Organyà. Una altra còpia del Llibre dels jutges es conserva a la Biblioteca de Montserrat.

Primeres catalanes alfabetitzades

L’estudi també recull dades sobre els primers escrivans en llatí, els tres primers dislèctics coneguts o el que es podria considerar el primer home del temps de Catalunya. Alhora, també recorda les primeres catalanes alfabetitzades, com la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.