Cultura

Crítica

teatre

La joia, amb tot, de viure

Al davant del Teatre de Salt, on poc després s’estrenaria el muntatge Moriu-vos, es va instal·lar dijous una exposició de fotografies d’Oriol Casanovas Puigjané amb bells textos d’ell mateix que expliquen històries dels retratats: la dona que, ingressada feia poc en una residència, va patir el confinament per la pandèmia en una solitud extrema; l’home que, amb problemes cardiovasculars, es va sentir atrapat dins d’un pàrquing; la dona que cada dia, al matí, passa un temps feliçment en una platja; la parella que, després d’una vida difícil, se sent lliure cada cop que emprèn un viatge en autocaravana; la pròpia mare del fotògraf, que, havent-ho recordat tot, va perdent la memòria.

Al vestíbul del teatre, una altra instal·lació, en aquest cas de Marta Garcia Cardellach, convidava a mirar per uns forats les imatges de persones grans nues mentre, a través d’uns auriculars, podíem sentir-ne la veus, que expliquen com el desig del plaer i d’estimar es manté viu en el seu cos. És la manera d’abordar un tema per part del col·lectiu Cultura i Conflicte”, que en el seu primer projecte, anomenat Encara hi ha algú al bosc, va fer-nos present el dolor de les dones violades a la guerra dels Balcans a través d’un documental, una instal·lació fotogràfica i un extraordinari muntatge teatral. Va ser també la manera d’entrar en un espectacle que, amb direcció de Joan Arqué i dramatúrgia d’Anna Maria Ricart, denuncia el maltractament social a les persones grans, sotmeses com la resta a una barreja de control i d’entreteniment idiota, però que també les mostra amb els seus desigs, records, fantasies i rebel·lions. Les raons de la denúncia són tan inqüestionables que potser per això el discurs es fa evident. I potser també per això els moments de més plenitud arriben amb la poètica de la memòria i de la imaginació (que passa molt pel personatge encarnat per Imma Colomer, amb tant de teatre damunt seu) i per la joia de viure representada per la dansa, a la qual Sol Picó fa una aportació fonamental amb la seva presència i la direcció coreogràfica. I així Moriu-vos és converteix en un Viviu!

Moriu-vos
Director: Joan Arqué
Teatre de Salt, 10 de novembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.