La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura el 2015, ha estat guardonada amb el XXXIV Premi Internacional Catalunya, que atorga el govern. Nascuda el 31 de maig del 1948, de pare bielorús i de mare ucraïnesa, va estudiar periodisme a la Universitat de Minsk.

Després d’exercir com a periodista, es va començar a inclinar per la literatura, immersa en el corrent de l’anomenada “novel·la col·lectiva”. El seu primer llibre, La guerra no té rostre de dona, abordava la qüestió de les russes que van participar en la Segona Guerra Mundial.

Quatre anys després, publicava Taüts de zenc (1989), en la qual recollia testimonis de mares de soldats soviètics que van participar en la guerra de l’Afganistan. En altres llibres ha ofert la visió dels que no van poder suportar la caiguda del govern soviètic i es van suïcidar o l’heroisme i el patiment dels que es van sacrificar en el desastre nuclear de Txernòbil. Veus de Txernòbil (1997) ha estat traduït a vint idiomes, i encara avui continua prohibit a Bielorússia.

Enfrontada al govern i a la censura bielorusses, Aleksiévitx va abandonar Bielorússia l’any 2000. El 2011 va tornar a Minsk. El 2015 va ser distingida amb el premi Nobel de Literatura, la primera escriptora de no-ficció que rep aquest premi en més de mig segle.