Cultura

Bretolada contra l’escultura de Fidel Aguilar a Girona

‘Imploració’ ja va ser objecte d’una altra agressió el 1997, quan la van robar i després la van abandonar a Montilivi

L’escultura Imploració, una de les que més identifiquen el treball delicat de l’artista gironí Fidel Aguilar (1894-1917), va aparèixer dissabte a la nit tacada amb un esprai vermell que li assenyala de manera grossera els mugrons i el pubis i li desdibuixa la cara amb un gargot igual de sangonós. L’escultura, col·locada l’any 1996 a la Cort Reial de Girona per commemorar el centenari de l’artista, és una reproducció fosa en bronze de l’estatueta original de fang cru que es conserva al Museu d’Història de la Ciutat, una de les més conegudes de Fidel Aguilar per la comercialització que n’ha fet des dels anys vint del segle passat l’empresa de ceràmica Can Marcó de Quart.

Aquesta no és la primera vegada que uns desaprensius es rabegen contra la peça. Quan no feia ni un any que havia estat instal·lada, la van robar de matinada, el novembre de 1997, amb una determinació es diria que escandalosa, perquè els devia caldre alguna cosa més que la borratxera d’una nit de festa per desancorar de la peanya una obra que pesava prop de cent quilos i a sobre endur-se-la sense que ningú els veiés. El ressò que va tenir el “segrest”, com se’n va arribar a dir, va fer que l’autor o autors de la sostracció, que mai han estat identificats, acabessin desprenent-se del botí, que van abandonar al cap de dos dies en un descampat prop de l’estadi de Montilivi en un estat prou acceptable: la dolça figura fideliana només tenia una rascada al cap.

L’obra de Fidel Aguilar, un dels artistes més estimats del noucentisme gironí, ha estat objecte d’altres agressions igual d’inexplicables. La reproducció d’una altra escultura seva, la Sulamita, que va ser col·locada al parc de la Devesa el 1930 per subscripció popular, a iniciativa del col·lectiu Amics de les Arts i inaugurada per Carles Rahola, també va desaparèixer, i no va ser restituïda fins molts anys després per una altra còpia que algú misteriosament també va descavalcar de la peanya, l’octubre del 2001, amb la clara intenció d’endur-se-la. Menys destre que els desaprensius que havien robat anys enrere Imploració, el lladre de la Devesa devia trobar que la peça pesava massa (uns seixanta quilos), i va decidir amagar-la, mentre planejava potser com traginar-la, sota un banc del mateix parc, on va ser localitzada l’endemà per les brigades municipals.

Apadrinada el 2015 pels Amics de la Unesco de Girona, que al cap de tres anys també adoptarien la Sulamita de la Devesa, la imatge d’Imploració ultratjada amb pintura vermella va circular des d’ahir al matí per les xarxes, on va suscitar comentaris malhumorats sobre el “masclisme”de la intervenció i la “imbecil·litat” dels seus autors. Les brigades municipals ja van inspeccionar ahir mateix els danys de l’obra i compten restituir-la al seu estat original en breu.

LA DATA

2001
és l’any
que uns altres brètols van desclavar la ‘Sulamita’ del parc de la Devesa i la van amagar sota un banc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.