Cultura

Una nova Mare de Déu pública

La Generalitat compra a Liliana Godia per 100.000 euros una talla medieval que dipositarà aquest setembre al Museu de Solsona

El 2013, Godia volia posar-la a la venda a l’estranger, però no li van donar permís

El departament de Cultura de la Generalitat ha arribat a un acord amb l’empresària Liliana Godia per adquirir una peça de la seva col·lecció: una talla de gran format d’una Mare de Déu amb el Nen, de l’entorn del 1.200, que pren com a model la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Solsona. Fonts de l’administració han precisat a aquest mitjà que queda pendent firmar el contracte de compravenda, però que està “tot lligat”, inclòs el preu és clar: 100.000 euros. La previsió és que es formalitzi els pròxims dies i que l’obra ingressi al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona al setembre.

Fa deu anys, Cultura ja va tenir en el seu punt de mira aquesta escultura però no la va poder adquirir per falta de pressupost. El que sí va fer llavors va ser declarar-la Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) després de conèixer la primera intenció de la col·leccionista, que era vendre-la a l’exterior. El 2013, Liliana Godia, que encara tenia obert el seu museu de la Casa Garriga Nogués (el va tancar el 2015), va sol·licitar a l’administració catalana permís per exportar al Regne Unit aquesta i 246 obres més de la seva propietat. La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya va denegar-li la sortida de la talla.

Una dècada després, Godia l’ha ofert a la Generalitat (d’entrada, per un preu molt més alt del que s’ha acabat acordant), que aquest cop no se l’ha deixat escapar. Els experts de la Junta remarquen la importància d’aquesta adquisició. L’escultura, amb abundants restes de policromia, és “de molt bona qualitat” i es troba “en molt bon estat de conservació”, com recull l’informe de l’òrgan adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural en el portal de contractació pública de la Generalitat.

Tot i que els estudis més antics dataven la imatge al segle XIII, els més recents la situen al 1.200 o fins i tot a la segona meitat del XII. El seu autor va agafar clarament de referència la Mare de Déu del Claustre de Santa Maria de Solsona, de pedra, conservada a la capella homònima de la catedral solsonina. La posició i els drapejats dels vestits tenen moltes similituds. Fins i tot les mides, sent cinc centímetres més gran la rèplica (fa 110x40x27 cm). Cronològicament tampoc se n’allunya. Es desconeix la seva procedència, però el més probable és que sigui solsonina, d’una parròquia de l’entorn.

Mentre al gòtic va ser habitual aquesta cultura de les còpies, al romànic és excepcional. Un altre detall d’interès de la talla, comú en altres imatges de grans dimensions, és que el rostre de la Mare de Déu és una peça diferent de la resta del conjunt. És a dir que va ser tallat a part, però l’encaix és tan precís que no sembla afegit.

Al Museu de Solsona fa temps que sospiren per tenir-la. El bisbe Jaume Traserra (2001-2010) ja havia intentat negociar la compra amb Liliana Godia al·legant els vincles d’amistat amb el seu pare, l’empresari, pilot de Fórmula 1 i oficial franquista Paco Godia, el fundador de la col·lecció. No hi va haver tracte però més endavant, el 2016, la rica hereva sí que els la va deixar per a una exposició temporal.

Liliana Godia ha perdut completament l’interès per mantenir unit el fons artístic que li va llegar el seu pare (la meitat del conjunt que va reunir: 1.500 obres; l’altra part la posseeix la seva germana gran Carmen Godia). Tal com va informar aquest diari, el maig passat va treure a subhasta a Christie’s de París sis talles medievals castellanes i flamenques, amagant-ne en el catàleg que eren de la seva propietat. En va aconseguir vendre dues : un Crist a la creu de finals del XIII, de Lleó, per 138.600 euros; i un relleu flamenc de Crist camí del calvari, del 1500, per 63.000 euros. Encara menys sort va tenir a finals de l’any passat, quan Sotheby’s de París va licitar tres fragments d’un panell decoratiu que Ramon Casas havia creat per al menjador de la seva casa del passeig de Gràcia: cap va trobar comprador.

Resseguir la disseminació de la col·lecció, una de les més rellevants de la història del col·leccionisme català, és complicat perquè les operacions també poden resoldre’s privadament. De moment, que se sàpiga, la peça més important que s’ha venut Liliana és un Sorolla, Tornada de la pesca. Platja de València, pel qual en va treure 2,9 milions d’euros a Sotheby’s de Londres els anys previs al tancament de la fundació del carrer Diputació. Van ser temps complicats per a ella i el seu marit, Manuel Torreblanca, acusats de diversos delictes fiscals amb Hisenda i l’Agència Tributària de Catalunya. En ple conflicte judicial van saltar rumors que la família negociava amb el MNAC dipositar-hi els seus tresors artístics. Mai han transcendit les condicions d’aquell possible acord, que algunes veus van vincular a la rebaixa de la multa pel frau tributari.

Fonts de Cultura remarquen que “les peces d’art català més destacades de la col·lecció estan protegides”, i que per tant no poden sortir del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.