Cultura

Esperit indòmit

L’editorial Fonoll recupera i tradueix per primer cop al català els ‘Contes del gintònic’, del portuguès Mário-Henrique Leiria

De tant en tant hi ha editorials que es capbussen en un mercat incert i fondo i, amb perspicàcia i una mica de sort, pesquen perles literàries que són d’agrair. És el cas de l’editorial Fonoll, de Juneda, que ha rescatat i traduït per primer cop al català el recull de relats Contes del gintònic, que va publicar el 1973 Mário-Henrique Leiria (Lisboa, 1923 – 1980).

Leiria va ser un escriptor, traductor i pintor del grup Os Surrealistas. Encara ara és un autor de culte de les lletres portugueses del segle XX. Marcat per la mala salut i una economia precària, Leiria tenia un esperit indòmit i transgressor i va transitar pels marges de l’experimentació literària i artística fins a ser un destacat exponent de la contracultura portuguesa.

La crítica constant, de graduació alta, fresca i àcida –com un gintònic– del règim militar de Salazar, va fer que fos perseguit i detingut. Es va exiliar al Brasil, on va viure durant els anys seixanta i des d’on va continuar atacant la dictadura. Va tornar a Portugal el 1970, va viure els anys convulsos del final de la dictadura, la Revolució dels Clavells i els inicis de la democràcia, i va morir quan tenia 57 anys, sol i pobre, però envoltat d’una aura mítica.

Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida de Mário-Henrique Leiria. Peces breus o molt breus, en prosa o en format de poema, amb diàlegs gairebé teatrals, personatges variats però amb un jo de l’autor ben present, situacions surrealistes i absurdes, divertides, corrosives i amb molt d’humor negre. D’una o altra manera, totes les peces tenen una càrrega ferotge de crítica contra el poder, la dictadura i la guerra.

Leiria entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com ara Slawomir Mrozek, José Antonio Muñoz Rojas, André Breton, Pere Calders...

Aquesta edició de Fonoll té dos elements més que cal tenir en compte, dos textos magnífics que contextualitzen la vida i l’època de Leiria, el pròleg de la professora Tania Martuscelli i un epíleg de Jordi Jordi Prenafeta, que ha estat el traductor del pròleg i dels Contes del gintònic.

Jordi Prenafeta (Lleida, 1976) és escriptor, poeta i artista. Llicenciat en filologia catalana i en teoria de la literatura i literatura comparada i postgraduat en tècniques editorials, va fundar l’Àgora Literària de Ponent i l’editorial República dels Llibres i va presidir l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.

Perquè fa calor, per celebrar la lectura i en memòria de Leiria, val la pena assaborir aquests contes bevent un bon gintònic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.