Cultura

Els avis del metall

Les gires de comiat o de 50è aniversari de bandes com Kiss, UFO i Judas Priest protagonitzen l’edició de retorn del Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet

No únicament els Rolling Stones (en plena gira, aquests dies, de 60è aniversari), Paul McCartney (encapçalant grans cites com la de Glastonbury pocs dies després de bufar 80 espelmes) o Iggy Pop (que, amb 75 anys, com es podrà comprovar d’aquí a unes setmanes a Porta Ferrada, es manté com un prodigi de la naturalesa) desafien les regles no escrites sobre la longevitat en el món del rock.

Els seguidors dels rock dur i el metal, com es posarà plenament en relleu des d’avui fins dissabte a Santa Coloma de Gramenet en la primera edició del Rock Fest des del 2019, estan sent també testimonis de la increïble durabilitat dels seus ídols. Aquests dies, al Parc de Can Zam, s’hi veurà, per exemple, la gira de celebració de “50 anys de heavy metal” de Judas Priest (prevista ja per al 2020, de manera que ara són ja 52), una gira suposadament de comiat de Kiss (grup que, el 2000, ja va emprendre un “farewell tour” i que, l’any vinent, complirà també mig segle d’existència), la setena funció a Catalunya dels circ dels horrors d’Alice Cooper (el seu primer disc, Pretties for you, va publicar-se... l’estiu en què l’home va arribar a la Lluna) i una altra gira de “cinquantè” aniversari (53 anys, en realitat) anunciada també, amb el nom de Last Orders, com a gira de comiat: la del grup UFO, que en els últims anys ha hagut de sobreposar-se a les morts d’alguns dels seus músics històrics, com és el cas de Paul Raymond (2019) i Pete Way (2020), però que encara manté el cantant Phil Mogg (74 anys) i el bateria Andy Parker (70) com a supervivents de l’alineació original.

Tot i que en el cartell del Rock Fest 2022 hi figuren noms més joves amb poc més de vint anys de trajectòria –sobretot en la jornada inaugural d’avui, amb Avantasia, Nightwish i Dropkick Murphys–, per Can Zam hi desfilaran altres il·lustres veterans del gènere amb, almenys, 40 anys de carrera a l’esquena: els alemanys Accept i els britànics Saxon i Diamond Head (amb un començament com a professionals, en tots tres casos, l’any 1976) o els danesos Mercyful Fate (1981, i immersos aquest juny en els seus primers concerts en més de vint anys).

Entre les posades en escena que, aquest dies, es veuran en el Rock Fest, però, no deixa d’impressionar la de Kiss, ja que, tot i l’edat dels seus dos membres fundadors (Paul Stanley en té 70 i Gene Simmons, 72), es mantenen en l’espectacle els viatges en tirolina del primer i les escopinades de foc del segon, tots dos maquillats i, en el cas de Simmons, amb botes amb tacons d’un pam d’alçada i vint quilos d’armadura al damunt. “Mick Jagger està en un estat de forma increïble, però no duraria ni mitja hora, amb el meu vestit”, declarava Simmons fa uns dies a The Sun. “Jo he d’escopir foc, volar pels aires, i fer-ho durant dues hores.” Filigranes a banda, l’estat de veu de Stanley –preocupant en la seva última visita al Rock Fest l’any 2018– es manté com el gran enigma de cara al concert de dissabte, el sisè que el grup de Nova York ofereix a Catalunya d’ençà del seu debut –sense maquillatge, però– al Palau d’Esports de Barcelona en la gira de Lick it up, l’any 1983. “A cada banda li arriba la seva última gira, totes han de parar en algun moment, res és per sempre”, assegurava Simmons la setmana passada en una altra entrevista, en aquest cas a Efe. “Retira’t a temps, dona gràcies per haver pogut viure una vida tan plena d’èxits i ves-te’n com un campió, no t’esperis fins que algú et deixi fora de combat”.

Alice Cooper, cap de cartell divendres, d’altra banda, s’ha convertit, amb 74 anys, en un dels valors més segurs del rock, tot i que a principis dels vuitanta ningú no ho hauria pronosticat. Protagonista, també, d’uns quants gags teatrals –la guillotina, la camisa de força...– no gaire habituals en algú de la seva edat, ha demostrat els últims anys a Catalunya (visita al Rock Fest l’any 2017 i al Sant Jordi Club dos anys després) que els seus xous –on no hi falten cançons com No more Mr. Nice Guy, I’m eighteen,Billion dollar babies, Poison o School’s out– són d’una gran solidesa i que, com és el cas també de Kiss, ha sabut sintonitzar amb espectadors que podrien ser els seus nets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Collita després d’‘Alcarràs’

Barcelona
Mirador

La vida secreta de Joseph Anton

Torrent Pagès i Joan Mateu, dues mirades a l’aigua

Platja d’Aro
Crònica

Queda’t aquí. Crònica del concert de Joan Dausà a Cap Roig

Palafrugell

Joanna no va ballar. Crònica de Kool & The Gang a Porta Ferrada

Sant Feliu de Guíxols
La crònica

El dia del caçador. Desena edició de FiraFan a Platja d'Aro

exposició

Per ficar el nas als replecs del cervell

Orozco obre el Summerfest Cerdanya

L’FBI conclou que Baldwin va prémer el gallet de la pistola que va matar Hutchins

washington