Cultura

El món cultural reconeix el valuós llegat d’Arnau Puig

La consellera de Cultura ressalta, en un acte institucional d’homenatge a l’ETSAB, el paper fonamental que va tenir en la divulgació de l’art d’avançada, “sovint de forma discreta”

El món acadèmic i cultural va homenatjar ahir el filòsof, crític i sociòleg de l’art Arnau Puig, mort als 94 anys el març del 2020, en un acte institucional organitzat pel Departament de Cultura i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual va ser professor i on va voler que quedés el seu llegat, incloent-hi la biblioteca personal i la seva col·lecció d’art.

Encapçalat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, a l’acte hi van participar el rector de la UPC, Daniel Crespo; la crítica i historiadora de l’art Pilar Parcerisas; el poeta i president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió; la periodista Montse Frisach; el director de l’editorial Comanegra, Joan Sala, i l’arquitecte i professor de l’ETSAB, Enric Granell. Durant l’homenatge hi va haver una lectura dramatitzada de l’obra Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon (1947), de Joan Brossa, dedicada a Joan Prats, Joan Ponç i Arnau Puig, a càrrec de Catalina Girona, Andríi Antonovskyi i Jordi Carulla-Ruiz i es van projectar fragments del film Set de Dau Arnau (2022), de Joan Vall Karsunke i Laia Requesens.

La consellera de Cultura va destacar en la seva intervenció que “era necessari que el país recordés i homenatgés Arnau Puig amb un acte com aquest” pel fet que representa, va dir, “totes les persones que, de forma discreta, sovint des d’un segon pla, han fet possible que coneguem la nostra història cultural i puguem valorar i gaudir del l’art amb criteri i coneixement de causa”. Garriga va considerar que ha estat gràcies a la tasca d’Arnau Puig com a crític d’art, investigador i divulgador que l’obra d’artistes com Joan Ponç, Albert Ràfols-Casamada, Antoni Clavé o Manolo Hugué “ha estat estudiada i interpretada, i s’ha donat a conèixer a la ciutadania”. “La tasca acadèmica i docent de Puig, junt amb els seus escrits en nombroses publicacions, van contribuir decisivament al coneixement de l’art català dels últims segles”, va afegir la consellera, que va recordar que Puig “també va participar en l’ebullició artística i intel·lectual del país, com a ideòleg de Dau al Set i com a introductor del pensament existencialista a Catalunya, així com en entitats i iniciatives artístiques de tota mena”.

Arnau Puig (Barcelona, 1926-2020) va ser un dels principals impulsors de l’avantguardisme a Catalunya i el darrer testimoni de Dau al Set, la mítica revista d’art d’avantguarda que, juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats va contribuir a fundar el 1948. De formació autodidacta, de ben jove es va interessar per la cultura i per l’art més trencador. El 1942 va conèixer el poeta Joan Brossa i, poc més tard, el pintor Joan Ponç. Fruit de les primeres inquietuds i de la voluntat de disposar d’un espai lliure d’expressió en l’ambient resclosit del franquisme, va sortir, el 1946, l’únic número de la revista Algol, que va signar juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Jordi Mercadé, Francesc Boadella i Enric Tormo. Era una de les primeres manifestacions de l’esperit d’avantguarda en la primera postguerra i el clar precedent de Dau al Set.

Teòric i filòsof del grup més divulgat de l’art modern de postguerra, es va interessar per conèixer de primera mà el pensament d’Ortega y Gasset i d’Eugeni d’Ors, que va conèixer en una estada a Madrid el 1948. Poc després, va començar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1955. Del 1956 al 1961, gràcies a un ajut de l’Estat francès, va poder fer una llarga estada a París, on es va especialitzar en sociologia de l’art i la cultura a la Sorbona i va aprofundir en el marxisme i l’existencialisme, que convertirà en el marc del seu pensament. Amb aquest bagatge va començar la seva etapa com a professor d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma i, finalment, com a catedràtic d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, del 1986 al 1996.

Inquiet i compromès amb la cultura més avançada, va presidíirdel 1964 al 1975 el Cercle Mallol de l’Institut Francès de Barcelona, va dirigir l’Institut d’Història i Arqueologia del CSIC a Roma, del 1986 al 1990, i va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) del 1992 al 2001. A més, va col·laborar amb una obra crítica i periodística ingent en nombroses publicacions, com ara Artes Plásticas, Guadalimar, Batik, La Vanguardia, ABC, El País, Bonart, Avui i El Punt Avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.