Arts escèniques

Crítica

teatre

El termòmetre esclata

La bola de ‘disco’ de la festa esdevé un pèndol que repta estirps

Mercuci és qui posa el sentit comú en aquesta tragèdia romàntica, d’una violència que es remunta a la nit dels temps dels Montagú i els Capulet. La versió que dirigeix David Selvas sap agafar l’embranzida de la música, situant uns temes que aporten psicodèlia (Purple noise, de Boris Brejcha), emoció (Romeo and Juliet, de Dire Straits) i reflexió (Everything must change, de Nina Simone). Ja ens hi té acostumats en altres direccions com ara Aquella nit o la divertida La importància de ser Frank. Amb Joan Yago a l’adaptació, han estirat el paper de Mercuci fins a donar-li rang de balança: amb la seva mort tot es desequilibra irremeiablement.Es trenca el termòmetre i tot es desestabilitza del tot. El Hamlet de La Perla29 (Hamlet Aribau) s’endú el focus en aquesta ambiciosa producció de La Brutal.

No interessa tant l’amor de Romeu i Julieta, que són uns tendres i ingenus que pateixen les conseqüències del destí (Emma Arquillué i Nil Cardoner), ni el convidat de pedra, de Paris. La bola de discoteca de la festa en què els dos enamorats es coneixen es transforma en un pèndol o, pitjor encara, en una bola d’abatre estirps com aquella de Miley Cyrus i, posteriorment, en una lluna plena que segella secretament l’amor clandestí dels fills de les famílies enemigues.

Si la festa és on millor es respira una quotidianitat superficial i sincerament ingènua, és en l’embolic per provar de desfer l’enemistat familiar on hi ha la peripècia entre els vells (la dida amb una enginyosa Anna Barrachina i fra Llorenç, crèdul dels miracles) i els dos joves. El debat es produeix alhora, com si es poguessin sincronitzar dos espais al mateix temps. Jugada mestra.

L’espai és molt net, deixant que sigui la llum, el so i la imaginació de l’espectador els que completin el quadre. És d’una eficàcia absoluta. La violència convida a fer que els fets es precipitin, que es trenqui aquell termòmetre que equilibrava els dos bàndols, encara que fos des de la mirada frívola, despreocupada, un humor molt genuí que dona tot l’aire que el drama necessita. Selvas deixa el dilema de si es pot aturar el terrible final, dins del mausoleu dels Capulet. Prova de frenar les busques del rellotge. Però el destí, com la violència, no espera. I el pacte de no agressió s’endura un cost irreparable per a les dues famílies de Verona.El mercuri brolla del termòmetre esventrat i crema els dos blasons.

Romeu i Julieta
Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: David Selvas
Intèrprets: Emma Arquillué, Nil Cardoner, Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet.
Diumenge, 19 de juny (fins al 6 d’agost) al Teatre Poliorama.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda