Cultura

Biblioteques

Els nous monuments a la lectura

En l’últim decenni han proliferat els equipaments de nova planta

Des del temps de la Mancomunitat, no hi havia hagut una activitat tan frenètica per dotar Catalunya de les infraestructures culturals bàsiques per a un país que es volgués modern. Si sota l’esperit rector de Prat de la Riba van proliferar les institucions acadèmiques i, durant la República, els esforços es van concentrar en el mapa escolar, en els últims deu o quinze anys han proliferat les biblioteques públiques, siguin centrals, comarcals o de proximitat, que rivalitzen, a més, en ambició arquitectònica. És cert que continuen encallades algunes de molt rellevants, com la Biblioteca Central de Barcelona (la capital catalana és l’única demarcació de l’Estat que encara no té aquest equipament de referència), que no és previst que es comenci a construir a tocar de l’estació de França fins l’any que ve, després d’eternitzar-se als despatxos, però ja és imminent, el proper mes de maig, l’obertura de la García Márquez de Sant Martí de Provençals, la cinquena biblioteca més gran de Barcelona, amb 3.318 metres quadrats útils i la primera a disposar d’un estudi de ràdio propi. No són les úniques.

El Mapa de la Lectura Pública de Catalunya estableix que a cada població de 29.000 habitants li correspon un equipament d’uns 2.500 metres quadrats que posi a disposició dels veïns un fons de prop de 58.000 documents. I les dades avalen l’aplicació d’aquests desitjos. Hi ha en marxa noves biblioteques al passeig de la Bonanova de Sarrià, a Vic (aquest estiu han d’acabar les obres de la Pilarín Bayés), a Aiguafreda (justament a l’edifici de les antigues escoles republicanes), a Vilablareix, a Calaf, a Arenys de Mar (amb seu al convent de les clarisses i que acollirà també el Centre Salvador Espriu), a Palau-solità i Plegamans, al parc Bon Repòs de l’Ametlla de Mar, a Ripollet, a Banyoles... A Sant Climent de Llobregat la van estrenar el 2021, Sant Pere de Ribes va obrir la Josep Pla del barri de les Roquetes al febrer, i demà mateix s’inaugura la de Sant Martí Sarroca, batejada amb el nom de Neus Català.

Algunes han aprofitat el patrimoni històric per renovar-se, com la Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles, habilitada al Casal dels Marquesos de Llió, però més sovint propicien la definició de nous espais urbans i arquitectònics que aspiren a distingir-se per la seva modernitat. És el cas de la biblioteca comarcal Roberto Bolaño de Blanes, oberta el 2003 i una de les més veteranes de l’última fornada, com la Jaume Fuster del districte de Gràcia, que va entrar en servei el 2005. Girona, que va plantar un cub airejat enmig del solar grisós que havien ocupat les antigues casernes militars, va instituir un nou model el 2014 amb la creació de la Carles Rahola, que amb 7.055 metres quadrats útils és la biblioteca pública més gran de Catalunya.

No hi ha pas tota la feina feta ni de bon tros, però amb cada nou projecte, i en són molts, es posa a l’abast dels ciutadans, no només un sistema de lectura públic, en xarxa i gratuït, sinó també punts de connexió a internet, servei de premsa, material audiovisual, arxiu i hemeroteca històrics en molts casos, i espais polivalents per a conferències, presentacions i exposicions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Pink Flamingos’, 50 anys de polèmica

Barcelona

Flashy Ice Cream, un gelat diferent per a l’estiu

GIRONA

‘The Banquet’, l’art cuinat al forn de llenya

Barcelona

Dani Martín, el cant d'un romàntic ‘punky’

Palafrugell

El 43è Concurs de Cançó de Salitja rep 17 participants

salitja
exposició

Un Turner enlluernador al MNAC

Rita Payés obre avui el F’estiu

calonge
música

Rosalía estrena el videoclip oficial de ‘Despechá’

Barcelona

La pluja obliga a suspendre el concert de Fangoria a Llívia, el primer de la segona edició del Cerdanya Music Festival

Llívia