Cultura

Noves i independents

La Segona Perifèria, Peu de Mosca, Aledis i Medusa són quatre editorials que s’incorporen al teixit català amb ganes d’aportar-hi la seva visió i oferta

Les quatre editorials publiquen en català; Medusa també treu títols en castellà
Cap d’aquestes editorials es limita a un sol gènere; ben al contrari, estan obertes a tots

El robust mercat editorial català creix i creix fins al punt que, es podria dir que de cop, han aparegut quatre noves editorials: La Segona Perifèria, Aledis, Peu de Mosca i Medusa. Totes quatre, independents dels grans grups i amb la intenció compartida d’aportar, de sumar.

Després de molts anys acumulant experiència com a editor treballant per compte d’altri –per a un amo–, Miquel Adam, que també és narrador, s’ha establert en solitari com a editor de La Segona Perifèria (Barcelona). “Estic sol, però tinc la complicitat d’altres que formen part de l’equip, com els correctors Rudolf Ortega i Maria Mercè Riu, el maquetista Jacob Suárez i el dissenyador Luis Carballo, a més de traductors i autors”, afirma.

De moment té previst publicar nou títols a l’any, i només en català. “És la meva llengua, la que sé treballar, la llengua en què conec els llibreters, els distribuïdors, els autors...” Ja ha publicat quatre títols: les divertides memòries Set anys de plenitud, d’Etgar Keret, amb traducció d’Albert Torrescasana; l’assaig d’economia vital i long seller Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla, que fins ara no estava traduït al català (ho ha fet Ton Vilalta); la novel·la psiquiàtrica Tot demana salvació, de Daniele Mencarelli, amb traducció de Pau Vidal, i la novel·la fresca Divorci i aventura, de Leticia Asenjo, l’única original. “Sempre farem més traduccions que originals, perquè els autors catalans necessiten que siguis al seu costat i els publicaré amb distància per tenir temps de treballar bé els textos i defensar a mort els projectes en què ens embarquem.” Amb les traduccions, s’hi implicarà igual, però “hi ha una feina que ja està feta i no es fan gaires presentacions”.

“Tinc assumit que la república mundial de les lletres és un territori inabastable, amb camins que la literatura i el lector català encara poden recórrer. Ara mateix són camins perifèrics, d’aquí surt el nom de l’editorial. Si faig una bona feina i publico autors que aquí encara són inèdits, aquests camins passaran a ser centrals”, afirma Adam.

M. Rosa Casas és la directora i editora d’Aledis (Maçanet de la Selva), amb Irene Bosch a la secció de màrqueting i Aleix Tijero a la logística. Publicaran només en català, “en principi obres originals, entre deu i dotze títols cada any”. “Aledis és una editorial que neix de la inquietud d’un equip sensibilitzat amb els canvis socials, conscient de la vàlua de la dona dins la societat i compromesa a divulgar la seva veu a través de l’escriptura, sense desmerèixer ni descartar la publicació del gènere masculí; no és una editorial feminista, és una editorial en femení, oberta a la modernitat, la tolerància, el bon gust i amb la visió de fer honor al que representa el seu nom: caràcter, llibertat, reivindicació, empoderament, sororitat i valentia”, assegura Casas.

Pensen publicar diferents gèneres, com ara novel·la històrica, novel·la romàntica i erotisme, novel·la negra, narrativa, poesia i novel·la juvenil. Algunes de les novetats previstes d’ara fins al setembre vinent són: Les ombres del destí, de Juan Manuel Rius; El viatge de l’escola del Mar, de Salvador Domènec; El Mediterrani català (1931-1939), de diversos autors; Les cares del medalló, de Tessa Julià; Els silencis de Ció Rubiés, de Marina Garcés i Arnau Gonzàlez; Un bonsai dins meu, de Marta Pérez i Sierra, i L’Àfrica que ignorem. El Senegal i Gàmbia més enllà del mirall, de Jaume Portell Caño.

La tarragonina Peu de Mosca l’han creat tres socis: els editors Eduard Arnal i David Torres i el dissenyador Quim Pallarès. “Tots tres som originaris del Camp de Tarragona –del Baix Camp, més específicament–, tot i que ara dos de nosaltres no hi vivim, però hi mantenim molta vinculació”, explica Torres. 

Pensen publicar sis llibres a l’any. “La idea és fer-ne cinc d’assaig i un d’il·lustrat per a adults.” Ja tenen al carrer Da nuces pueris, primer poemari de Gabriel Ferrater, publicat el 1960, i Antologia sentimental de la música catalana, de Joan Magrané. “Passat Sant Jordi, publicarem un llibre amb els articles d’Andreu Nin quan vivia a l’URSS, a cura de Pelai Pagès, i una recopilació de conferències sobre dona i literatura catalana dels anys vuitanta, amb textos de Carme Riera, Maria-Mercè Marçal, Maria Antònia Oliver, Elizabeth Russell, Margarida Aritzeta i pròleg d’Anna Murià.” 

Publiquen, només en català, llibres nous o d’encàrrec, recuperacions de textos antics i també traduccions. “D’uns anys ençà, han proliferat les editorials independents per una necessitat del mercat i per la concentració en grans grups. A més, l’àmbit de la divulgació i l’assaig és el que té menys editorials, però és un mercat amb un públic captiu i potencial”, detalla Torres. I el nom? “El peu de mosca o Calderó és un símbol ortotipogràfic ja emprat des de l ’època medieval per indicar els salts de paràgraf. Entronca amb una de les nostres preocupacions, oferir un producte en què el disseny estigui molt cuidat”, conclou l’editor.

L’editorial pirinenca Medusa l’han creat Oliver Vergés Pons i David Gálvez Casellas. “Entre tots dos ens repartim totes les funcions i papers de l’auca editorial. De moment, jo m’encarrego més de la cerca d’originals, de les primeres lectures, em faig càrrec de l’edició i del contacte amb els autors, les editorials i les agències literàries. L’Oliver gestiona principalment la producció editorial: el contacte amb la impremta, el distribuïdor i les llibreries, el disseny i la maquetació. Ens dividim l’atenció a la premsa i les xarxes socials”, explica l’andorrà David Gálvez, que també és novel·lista i traductor.

Volen publicar vuit títols el primer any. “Més endavant, mirarem d’incrementar-ne el nombre.” Publicaran originals en castellà i català i, possiblement, també traduccions. “Pensem que encara hi ha noves veus per donar a conèixer, llibres descatalogats per reeditar o joies poc conegudes i autors a qui no s’ha parat prou atenció. Encara hi ha vetes de mercat i lectors a seduir.”

Els llibres de Medusa abracen un ampli ventall de gèneres: novel·les, memòries, relats, cròniques de viatge, dietaris, quaderns de somnis, novel·les breus… De moment han publicat Les ànimes sordes, una reedició de la primera novel·la d’Albert Villaró; Sis pamflets de por i una traducció, recull inèdit de narracions breus de joventut d’Antoni Munné-Jordà; Solamente una vez, memòries d’infantesa de Luis Harss, i Fantasía fértil, de María Cristina Hall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.