La llei de Rosario fa 30 anys
“Ara venim d’Amèrica i continuem voltant pel món, a l’hivern o a l’estiu, perquè aquesta és la nostra forma de vida. Anem amb poca cosa, com tothom, perquè el malson que estem vivint és com una pel·lícula de ciència-ficció, però també soc optimista i crec que aquesta crisi ha de servir per canviar les consciències sobre el món que ens envolta”, diu aquesta força de la natura anomenada Rosario , la petita dels Flores, que aquests dies volta per Catalunya, la terra del seu pare: aquesta tarda actuarà al Kursaal de Manresa (18 h); el dissabte 5 de febrer ho farà a l’Auditori de Girona (20 h), i el dilluns 7 de febrer, al Gran Teatre del Liceu (20.30 h), un escenari que coneix prou bé, dins del festival Guitar BCN. Hi presentarà el seu últim disc, Te lo digo todo y no te digo na, el seu tretzè treball d’estudi en tres dècades, perquè aquest any farà justament 30 anys de l’edició del seu memorable primer disc, De ley (1992), el de Mi gato, Sabor, sabor i altres grans èxits. “Vull celebrar-ho tornant a gravar aquelles cançons amb gent del moment. I ja que tothom està fent ara documentals, jo també en voldria fer un sobre aquell disc.”
De moment, continua amb la gira de Te lo digo todo y no te digo na, un disc en què renova “una mica” el seu so, amb la col·laboració en algun tema del discjòquei i productor badaloní Juan Magán; però, com adverteix Rosario, “sense perdre l’essència ni canviar d’estil, perquè en definitiva, com suggereix el títol del disc, jo ja ho he dit tot i ja vaig sorprendre en la meva època, però encara em queden moltes coses per dir”. En tot cas, on ella diu millor les coses és a l’escenari, on no hi ha programacions electròniques (“Soc molt visceral i no em puc deixar marcar per les màquines”), sinó una superbanda de músics i bailaores, sota la direcció musical del seu fidel Fernando Illán. “Val la pena veure’ns en directe, perquè porto un espectacle superbo”, diu amb una seguretat molt creïble .
