Patrimoni

Arxius i Patrimoni Documental

El llegat d’un gran home

Una familiar del desaparegut mossèn Gumersind Vilagran ha donat a l’Arxiu Municipal de Palamós el fons del religiós

Gran activista social, va ser rector a Sant Joan

Mossèn Gumersind Vilagran va morir a Girona l’octubre del 2004 i va ser enterrat al cementiri de Sant Joan de Palamós. El seu llegat, la seva obra, però, encara és recordada a Sant Joan, aquest important nucli de Palamós, on va arribar l’estiu del 1967 per fer-se càrrec de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà: primer com a regent (1967-1981), després com a ecònom (1981-1984) i finalment, ja com a rector (1984-2004). La seva implicació social, el seu activisme i compromís amb els més necessitats van fer d’ell un exemple a seguir i una persona encara ara molt recordada i enyorada a la població.

La seva memòria i la seva obra tindran un espai on poder-se conservar i consultar a l’Arxiu Municipal de Palamós. Una familiar del mossèn ha decidit cedir el fons documental del religiós, compost per prop de 500 documents, dels quals 300 són fotografies. “Aquest fons constitueix un testimoni notable de la trajectòria vital i de les accions de contribució a la comunitat que van caracteritzar mossèn Gumersind, fill adoptiu de la vila de Palamós”, explica l’arxivera municipal, Carme Adroher.

El fons abasta el període 1941-2014 i està format per prop de 500 documents, majoritàriament imatges –més de 300 fotografies–, material editat –retalls de premsa, edicions d’actes o activitats–, i per correspondència, reculls, apunts, notes i esborranys elaborats o aplegats per mossèn Gumersind Vilagran al llarg de la seva trajectòria personal.

“Aquesta documentació és una mostra de l’activitat personal de mossèn Gumersind Vilagran durant la seva vida, molt bona part de la qual va transcórrer a Sant Joan de Palamós en fer-se càrrec de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà durant trenta-tres anys”, destaca Adroher, que afegeix: “Va ser una persona que es va involucrar constantment en l’ajuda a les persones més desafavorides.” Aquesta implicació es reflecteix en projectes que va impulsar, per exemple la Fundació Vimar, o l’Associació Germans sense Fronteres. En l’àmbit local creà la llar d’infants Kumbaià, a més de promoure la vida associativa a Sant Joan i a Palamós impulsant el Casal o col·laborant en l’Agrupació Escolta, entre d’altres. Aquesta activitat social el va fer una persona molt estimada, motiu pel qual va rebre nombrosos homenatges i reconeixements a la seva activitat. La seva figura és un referent al municipi i també a les comarques gironines. Cal destacar, per exemple la seva iniciativa en la creació l’any 1959 del pessebre vivent de Castell d’Aro, pessebre guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2011, o la fundació de l’Escola Els Àngels, que té abast comarcal.

Mossèn Gumersind va néixer a Avinyonet del Puigventós l’any 1913, el 1940 va ser ordenat sacerdot i va iniciar la seva activitat com a vicari a Mieres, després a Cassà de la Selva, i successivament a Romanyà de la Selva, a Corçà, a Cassà de Pelràs i a Castell d’Aro, abans de traslladar-se a Sant Joan de Palamós. El 1988 l’Ajuntament de Palamós el va nomenar fill adoptiu de la vila com a reconeixement a la seva intensa tasca social a Palamós i Sant Joan. Va morir a Girona l’octubre de 2004 i va ser enterrat al cementiri de Sant Joan de Palamós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda