L’estel de Maria ja brilla

A les 19.50 h d’ahir, la Sagrada Família va encendre el gegantí estel que corona la torre de la Mare de Déu. El cimbori sencer, amb les seves 800 finestres triangulars, es va il·luminar a aquesta hora. Els carrers dels voltants del temple es van omplir de gent que, tot i l’intens fred i l’impertinent vent que bufava, van seguir el moment amb ohhhs d’emoció.

La televisió (Japó, França, Itàlia, Regne Unit, Alemanya i la CNN americana van desplaçar equips) i internet, amb les propagadores xarxes socials, es van ocupar de retransmetre en directe la poderosa imatge a tot el món. Com ja va ocórrer el 2010 amb la visita del papa Benet XVI, l’obra magna inconclusa de Gaudí ha tornat a donar projecció mundial a la ciutat i al país. El papa Francesc no ha viatjat aquest cop, però va enviar un llarg missatge gravat per felicitar aquest ja nou símbol català amb el desig que ajudi a fer de Barcelona “una ciutat més habitable i acollidora per a tots”, especialment per als pobres, els malalts, les persones grans i els joves amb dificultats, va precisar.

Abans de prémer l’interruptor, l’arquebisbe Joan Josep Omella va oficiar una missa i, seguidament, va beneir dalt d’una tarima propera a la façana del Naixement la darrera gesta de la construcció de la basílica: la finalització de la que ja és la seva torre més alta, de 138 metres, que serà la segona quan s’acabi la de Jesús, que arribarà als 172,5 metres i fixarà el sostre de tots els edificis de Barcelona.

L’skyline de la capital catalana ja ha canviat per sempre més, de clar i, sobretot, de fosc. L’estel va quedar il·luminat ahir fins a les dotze de la nit i a partir d’avui fins al 9 de gener brillarà des de les sis de la tarda fins a les deu de la nit. Passat festes, no se sap quin serà l’horari, perquè la junta constructora del temple l’ha de negociar amb l’Ajuntament.

El cimbori de Maria és la novena columna que s’ha enllestit del total de divuit que va esbossar en plànols Gaudí. D’aquestes, el genial arquitecte en va projectar sis de centrals: la de la Mare de Déu n’és una; la de Jesús i les dels evangelistes, les altres cinc, totes pendents de culminar en el tram final de les obres, que, si no hi ha més contratemps (el de la pandèmia ho ha estat i ho continua sent, tot i que menys: les visites al monument es van recuperant a poc a poc), podrien completar-se en una dècada.

Sigui com sigui, ahir el futur no comptava perquè el present ja va ser prou resplendent, gràcies a aquest imponent ornament de llum blanca que emula la tonalitat dels estels. El de la Sagrada Família és de dotze puntes en forma de piràmides. Al seu nucli, un dodecaedre, hi ha instal·lats dotze focus, cada un dels quals està integrat per dotze feixos de llums led. Aquesta tecnologia suposa un consum energètic deu vegades inferior a la il·luminació tradicional. L’estrella de la torre de Maria, amb les seves 5,5 tones de pes, es nodreix d’una potència elèctrica (516 W) similar a la d’un liquadora estàndard o a la d’un ordinador d’escriptori. El disseny i els materials (vidre i acer) són a prova de llamps i de temperatures extremes: de dia, està preparat per resistir gairebé 80 graus i, de nit, 50 graus, tenint en compte que la màxima històrica registrada a Barcelona (compte, de nit) són 42 graus.

Un prodigi tecnològic i alhora artesanal: l’astre està format per 123 peces que el vidrier mataroní David Gibernau ha treballat una per una. De lluny no s’aprecia que tenen unes textures per jugar amb els reflexos del sol. Ahir, en la seva estrena nocturna, l’Orfeó Català va proveir-lo de música, amb un Magnificat del compositor Marc Timón, encàrrec per a l’ocasió.

Un acte de i per la ciutat

La festa d’inauguració de la torre de Maria havia començat molt abans, al matí, amb una gran cerimònia de cultura popular a l’interior de la basílica. La Generalitat hi va enviar la seva màxima autoritat, el president Pere Aragonès, a més de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga (en la missa els van rellevar altres consellers i la presidenta del Parlament, Laura Borràs). Aragonès tenia clar el seu paper en la gala: celebrar “el nou pas endavant que ha fet la Sagrada Família”, la història de la qual, va remarcar, està imbricada amb la ciutat i el país.

L’Ajuntament va voler que el seu representant fos el cinquè tinent d’alcalde de Seguretat, el socialista Albert Batlle, que no va fer cap parlament (a la missa del vespre s’hi va sumar el primer tinent, el també socialista Jaume Collboni). L’absència de l’alcaldessa Ada Colau en un acte de ciutat i per a la ciutat, sense litúrgia, de tanta volada internacional, va causar sorpresa. I més tenint en compte que l’Institut de Cultura (Icub) va participar activament en l’organització del programa festiu.

Dues mil privilegiades persones van veure en viu, banyades pels colors dels esplèndids vitralls de Joan Vila Grau, les actuacions de les colles i entitats tradicionals més emblemàtiques. A l’altar, just on s’alça la torre de la Mare de Déu, la Cobla Sant Jordi, dirigida excepcionalment per Joan Gómez, va obrir la celebració amb la interpretació de La sardana de les monges, composta per Enric Morera i estrenada el 1919, quan Gaudí estava entregat per complet a la construcció d’un temple que sabia que ell no podria acabar. De Morera també en va sonar Davant la Verge, que una rotllana de sardanistes de quatre colles (Violetes del Bosc, Mare Nostrum, Xàldiga i 9 de Novembre) van dotar de moviment. Els Gegants de la Ciutat, els Gegants de la Sagrada Família i els Capgrossos Macers van pentinar amb danses diferents sectors de la nau. L’Esbart Gaudí, també del barri, va oferir el Ball d’homenatge, creat pel músic Jaume Arnella i el coreògraf Joan Serra. No van faltar un parell de pilars dels Castellers de la Sagrada Família. Ni la presència de l’àliga, que enllaçava amb el seu antic costum, que es remunta al segle XIV, d’acompanyar els reis i les personalitats catalanes en les seves majestuoses desfilades. L’única cosa que va saltar del programa, només per culpa del fort vent, va ser una ballada de sardanes a la plaça. Però els pròxims dies hi haurà altres activitats a l’exterior de la basílica. La festa no es va acabar ahir.

L’arquebisbe Joan Josep Omella va tancar la prèvia matinal de l’encesa de l’estel amb un missatge per al món que estava seguint l’acte a distància, en sintonia amb les paraules del papa Francesc. La torre de Maria, va dir, “il·luminarà d’esperança” una era enfosquida per la crisi sanitària, però que “ha de tirar endavant”. “Gràcies, Gaudí, per haver concebut aquest projecte tan meravellós que ens uneix”, va concloure.