Llibres

Nusos de sang

David Cordero narra a la novel·la ‘Els germans Cabot’ una complexa xarxa de relacions amb to de ‘western’

“És difícil trobar històries originals, però podem innovar en la manera d’explicar-les”

Pot semblar agosarat escriure un western ambientat a l’actualitat i a la zona sud (o a la que sigui) de Catalunya, unes terres de Tarragona i de l’Ebre àrides, feréstegues... Això és el que ha fet David Cordero (Barcelona, 1974) a la novel·la Els germans Cabot (La Campana). “És difícil trobar històries originals perquè entre llibres, pel·lícules i sèries de televisió està gairebé tot inventat, però encara podem innovar en la manera d’explicar-les”, comenta David Cordero.

La Míriam Cabot, que per a la gent del poble sempre ha estat una forastera, queda vídua amb quatre fills. Són temps d’una gran sequera al sud de Catalunya. Lluitarà per les seves terres i per mantenir unida la família. “Passi el que passi, estigueu sempre junts i cuideu els uns dels altres”, demana, quan està malalta, al Jacob (el gran i responsable), el Dylan (faldiller i bala perduda), el Jona (que renuncia a un futur com a jugador de bàsquet) i el Samuel (afectat d’una mena d’autisme). Més que uns llaços de sang, tots quatre creen uns nusos de sang que els cops de puny de la vida no aconseguiran desfer. Robatoris, explosius, narcotràfic, presó, però també amor fraternal i en algun cas de parella, omplen una trama dinàmica que mostra un món decadent i dur.

Es podria dir que la documentació per a l’ambientació ve de lluny. “Quan tenia disset o divuit anys, un amic del meu germà ens va descobrir els ports de Beseit a una colla d’amics. Acampàvem al mig del bosc, ens banyàvem als Estrets o a les Olles de Bot. Ens va flipar tant que hi vam tornar els cinc estius següents. De gran, amb la família, he continuat visitant la Terra Alta, el delta de l’Ebre i tot aquell territori, que em recorda el Far West; era l’escenari perfecte per convertir aquesta història en un western català.”

A l’inici de l’obra hi ha una relació de les onze cançons, una per capítol, que formen la banda sonora proposada per Cordero. “La música forma part de la meva vida. Tinc una cançó o un grup de música relacionat amb cada moment important. Quan escric m’agrada utilitzar les cançons com un instrument més per descriure una escena, com podria ser el clima, els personatges, l’estat d’ànim... És una obra molt cinematogràfica i no podia faltar una banda sonora que ajudés els lectors a respirar l’ambient que he volgut recrear”, detalla l’autor, que ara escriu una obra de terror i en té prevista una de gàngsters a la catalana.

A Els germans Cabot hi ha un “missatge del lligam familiar i a la terra i a l’educació que rebem a casa”. “Els valors que ens inculquen i que, tot i que ens resistim, ens acompanyaran fins al final, i com necessitem les persones que més ens estimen per no perdre el rumb i arribar a bon port, a més d’una reivindicació del medi rural i dels territoris que es queden enrere per culpa de la centralització de les grans ciutats”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda