Fina Parés descobreix Josep Gibert, el becari de Cambó

“Bohemi”, “catalanista”, “republicà”, “ateu” o “prefereixo la llibertat i la meva alegria a tots els profits que em poden donar els càrrecs i títols” són alguns dels adjectius o descripcions que fa servir en algun moment o altre Josep Gibert Buch (Girona, 1903-Barcelona, 1975), referint-se a ell mateix. Es troben escrites al plec de cartes que formen la correspondència que va mantenir amb Francesc Cambó, Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Bosch Gimpera, Joan Estelrich, Bonaventura Ubach, Josep Puig i Cadafalch i, sobretot, amb el seu bon amic gironí d’infantesa Francesc Alsina Parés, el qual va preservar la documentació

Precisament ha estat una descendent familiar, Fina Parés Rigau, qui en assumir el llegat es va trobar amb tota aquesta correspondència i “estirant el fil” ha confeccionat una biografia que contribueix a conèixer millor una persona i un projecte que fins a dia d’avui ha estat molt desconegut. Josep Gibert Buch, el becari de Francesc Cambó per a l’Institut Català d’Arqueologia de la Mediterrània de llevant aprofundeix en el passat de l’autor de Girona. Petita història de la ciutat, considerada una de les millors monografies contemporànies de la ciutat. Un dels aspectes menys coneguts que l’autora ha desentrellat és el càrrec de becari o pensionat de Francesc Cambó per fer efectiva la creació d’un Institut Arqueològic Català, en el que va ser un dels grans projectes del principal prohom de la cultura catalana del segle XX. Aquest llibre permet conèixer, d’una manera molt directa i espontània, com Josep Gibert va viure aquell projecte del Burgès, com anomenava sovint Cambó. El llibre es presenta demà, a les set de la tarda, a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona, en un acte que comptarà amb el periodista Jordi Grau i la seva autora.