Arts escèniques

Crítica

teatre

El feixisme és el mal

Amb la càmera col·locada per sobre de l’espai on transcorre l’acció dramàtica, Lars von Trier fa visible a Dogville (2003) que la seva mirada és com la d’un déu sever que jutja i castiga la humanitat. Hi palpita la idea tremenda que els humans són portadors del mal mentre que el cineasta sembla jugar amb els personatges, com si fossin les seves titelles, sense cap compassió en considerar que no la mereixen quan, de fet, si són perversos és per la voluntat d’ell mateix: Grace, fugint d’uns mafiosos, arriba a una comunitat que l’acull a canvi que treballi per a ells, que van explotant-la, humiliant-la i violant-la; fins que se n’escapa i lliurant-se als mafiosos, de què el cap és el seu pare, i fa que aquest ordeni una venjança implacable contra la comunitat.

Amb la Comédie de Genève, que produeix l’espectacle amb diversos teatres europeus, la brasilera Christiane Jatahy parteix a Entre chien et loup de Dogville amb la idea (enunciada pel personatge de Tom, el portaveu moral de la comunitat convertit en director d’una companyia teatral) de contradir el seu fatalisme, que declara el fracàs de la humanitat.

Entre chien et loup, representada aquest cap de setmana a El Canal dins de la programació de Temporada Alta, seria, doncs, l’adaptació d’una obra que vol posar-se en qüestió. Com arribar, però, a una certa lluminositat si el títol de l’espectacle remet a una expressió francesa que, en relació amb el crepuscle, al·ludeix a la dificultat de veure-hi clar, a la confusió de les coses en un moment del dia que pot metaforitzar un borrós permanent?

Tanmateix, potser en el fet de no veure-hi clar, de dubtar, ja es qüestiona la mirada superba de Lars von Trier. Pot fer la impressió, però, que Jatahi queda atrapada en el punt de partida, que no aconsegueix lliurar-se d’un argument que, esdevingut una argumentació sobre una humanitat sense remei, fa que la nova Grace (encarnada per l’extraordinària Julia Bernat, actriu habitual de la directora, és una brasilera que, com una refugiada dels nostres temps, fuig d’una organització criminal del seu país) passi pel mateix calvari de l’original. Amb tot, es percep una altra mirada: Jatahi no està per sobre dels seus personatges (i, així, dels humans), sinó entre ells.

Mentre reprèn amb habilitat i intel·ligència l’exploració en les fronteres entre el teatre (la disposició dels actors i els objectes a l’escenari és magistral) i el cinema (una càmera filma en directe, de manera que ens mostra els actors personatges en primer pla, i aquestes imatges es combinen amb d’altres de prèviament enregistrades que inclouen un fora de camp escènic) a partir d’una pel·lícula amb una forma teatral, Jatahi dona la volta a Von Trier amb un discurs polític. El muntatge s’escapa de Dogville no només perquè renuncia al final, sinó perquè, parlant del seu país, Grace (alter ego de la directora) denuncia que el mal és el feixisme. No és, doncs, la visió del cineasta danès, que condemna els humans a ser portadors del Mal. El món amb els humans podria ser, doncs, un altre. No es diu, però pot deduir-se de les relacions entre els personatges que, al capdavall, el Mal és el capitalisme, que mena a veure els altres com un objecte del qual treure’n profit.

No és cap ficció juganera d’un cineasta auto-divinitzat, sinó l’observació sobre el món real per part d’una dona de teatre que creu que alguna cosa es pot canviar, si més no dins d’un escenari.

Entre chien et loup
Direcció: Christiane Jatahy
El Canal de Salt, 5 i 6 de novembre, Temporada Alta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona