Patrimoni

Troben restes d’una gran torre defensiva d’època ibèrica a Subirats

La darrera excavació al Puig del Cocodril fa aflorar nous trams de muralla i diversos edificis de control del territori

La zona del Puig del Cocodril, prop del Castell de Subirats (Alt Penedès), va acollir una gran torre defensiva entre els segles IV i III aC.

Així ho constaten les restes trobades aquest mes d’octubre durant la darrera campanya arqueològica feta a la zona, amb la qual també han aflorat nous trams de la muralla i diversos edificis en el seu interior.

Al mateix temps, han aparegut diverses restes d’àmfores, tenalles i vaixella de taula, així com una sivella de cinturó feta de bronze. Tot plegat reforça la hipòtesi que la zona va ser un centre de poder i control del Penedès en època ibèrica, amb diversos jaciments sota el seu domini, com el gran centre de mercaderies de cereal i vi de Font de la Canya, a uns 6 km de distància.

L’equip de recerca, encapçalat per la cooperativa Arqueovitis, destaca que la torre era un edifici de planta rectangular que ocupava 20 metres de llargada i 7 d’amplada, amb una superfície útil de 44 m2repartits en dues estances. Segons les primeres conclusions, la torre va tenir la funció de protegir i flanquejar una de les portes d’entrada a la muralla. Amb la recerca feta fins ara a la zona del Gran Penedès i el Camp de Tarragona, s’han identificat torres similars a la Ciutadella de Calafell i a la Cella de Salou.

Durant aquesta última excavació s’ha pogut delimitar tota la fortificació i començar a estudiar els edificis situats dins la muralla. Es calcula que el recinte ocupa 3.000 m2i les primeres restes assenyalen que l’urbanisme del segle IV aC s’articulava al voltant d’una plaça situada davant la torre de defensa. A través d’aquest indret tot indica que es podia accedir a altres edificis de grans dimensions. Fins ara s’han identificat dos habitacles de 56 m2i 84 m2.

D’altra banda, també s’ha pogut confirmar que sota la construcció de la fortificació ibèrica hi ha altres poblats més antics establerts a la zona. S’han pogut documentar, per exemple, murs de pedra més antics que configuren un mínim de dos recintes, un d’ells amb restes d’una llar de foc que funciona amb un paviment de terra piconada. Segons els investigadors, les restes correspondrien als segles IV-V aC, època en què el jaciment hauria ocupat més extensió.

El proper 30 d’octubre, Arqueovitis ha anunciat visites guiades i gratuïtes al jaciment per exposar les últimes troballes. De cara al futur, l’Ajuntament confia poder habilitar l’espai per integrar-lo als circuits culturals del municipi i la comarca, junt amb el jaciment paleontològic dels Casots.

L’excavació al Puig del Cocodril està integrada en el projecte d’investigació ’El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva’, dirigit pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Sanmartí. La iniciativa forma part dels projectes de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La darrera campanya l’han finançat l’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’ha desenvolupat amb la col·laboració dels Agents Rurals de l’Alt Penedès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona