Patrimoni

Història

Esquerdada i sense tocar les hores

Restauraran la campana del 1644 de Cassà de la Selva, en desús des del 1988

Volen reconstruir l’antiga portalada romànica

Tot i ser molt antiga –té més de 350 anys– i no tocar les hores perquè, segons la llegenda cassanenca, la va tocar un llamp que la va esquerdar i feia que sonés diferent, continuava al lloc on se l’havia destinat: el campanar de l’església de Cassà de la Selva. Se la va rellevar de la seva funció el 1988 per una de més nova i que afinava en tocar els quarts i les hores. Divendres, i amb una gran expectació que va fer tallar el trànsit per la plaça de Sant Pere, una grua de grans dimensions la va retirar del campanar a iniciativa del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), que en promou la restauració amb l’objectiu d’exposar-la a l’església. L’operació de retirada de la campana es va dur a terme a través d’una de les obertures del cloquer del temple. Després, lentament, es va anar baixant fins al davant de l’església, on es va dipositar, just al darrere de la porta principal. Un cop a terra, els veïns van poder admirar, tocar i fotografiar-se amb la peça que durant anys els recordava el pas del temps.

El GREC està recuperant, a més de la campana esquerdada, altres elements rellevants del patrimoni cassanenc. Així, amb la col·laboració de la parròquia i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, s’està treballant en la restauració del rellotge antic. El GREC també té el projecte de reconstruir l’antiga portalada romànica del temple, a partir dels elements arquitectònics que encara hi ha.

Llangardaixos

La campana pesa prop de 400 kg, té una alçada de 75 cm i una amplada de 85. Segons consta en la inscripció, la van fondre el 1644. Entre els gravats que s’hi poden veure hi ha llangardaixos. Són la marca que la campana havia estat refosa, en aquest cas pel fonedor Calsa d’Olot, que tenia per costum marcar així les campanes refoses. Olot va ser un dels centres productors de campanes més importants de Catalunya durant gairebé 500 anys, amb tres grans nissagues: Calsa, Coromina i Barberí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona