Llibres

El final d’on partim

Edicions de 1984 publica ‘Poesia completa’ de T.S. Eliot, un dels escriptors més influents del segle XX, en traducció i pròleg del reusenc Josep M. Jaumà

A ‘Poesia completa’, es descobriran poemes menors que el porten als grans llibres
“Eliot insisteix una vegada i una altra que els seus poemes estan escrits com textos musicals”

En paral·lel a les col·leccions de narrativa i assaig, amb gran recuperació de clàssics i primeres espases del panorama internacional, Edicions de 1984 publica una col·lecció de poesia que alterna autors d’aquí amb obres completes o llibres importants de poetes que han marcat la literatura contemporània, alguns amb força èxit. En el catàleg podem trobar bones traduccions d’Auden, John Berger, Margaret Atwood, Wordsworth, Pasternak, Yeats, Whitman, Brodsky, Bashô i Akhmàtova, entre altres. Ara, li ha tocat el torn a T.S. Eliot, poeta angloamericà i un dels personatges més influents i versionats dels nostres temps. Ho ha fet l’eminent Josep M. Jaumà, veterà traductor de qualitat de clàssics moderns com ara Philip Larkin, Robert Graves, Gwendolyn Brooks, Malcolm Lowry, John Betjeman, Thomas Hardy, Robert Frost i l’esmentat Yeats. En català, coneixíem les versions de Joan Ferraté, Àlex Susanna, Alfred Sargatal, Neus Nadal i Marc Masdeu, entre d’altres, a més de les versions del teatre i de la seva crítica literària.

En la introducció a aquesta poesia completa, Jaumà cita uns versos aforístics d’Eliot, que podrien resumir tota una obra: “Un poema és l’experiència d’un moment i de tota una vida.” Al primer paràgraf va més enllà quan explica la intenció del volum, més enllà dels grans llibres La terra erma i Quatre quartets: “Aquesta Poesia completa de T. S. Eliot sorprendrà probablement molts lectors, tant aquells que ja coneixen i admiren els seus poemes majors com els qui el descobreixin ara. Als primers, perquè els mostrarà també tot un seguit de poemes menors, en gran manera exercicis preparatoris per al clàssic La terra erma, molts no publicats en vida del poeta, i que qui sap si els poden decebre; i als segons, perquè és possible que, fins i tot en els grans poemes, hi trobin un tipus de vers no només desacostumat, sinó a més, a vegades, difícil.” L’edició prové de la casa mare d’Eliot, l’emblemàtica Faber & Faber, i tal com precisa el traductor només n’han quedat exclosos els versos escrits deliberadament com a “entreteniments”, els fragments de La terra erma retallats per les expertes tisores d’Ezra Pound i un grup de versos considerats impublicables per la seva obscenitat, però que per a Eliot eren una simple manera d’exercitar la mà, tant si era en “poemes seriosos o frívols, decents o indecents”. Hi figuren, en canvi, de ben divertits personals dedicats a amics i d’altres d’infantils per als fills petits dels amics.

Abans de la seva nacionalització britànica, Thomas Stearns Eliot es va criar a Massachusetts. Havia nascut a San Louis, Missouri, el 1888. Aquests paisatges seran localitzacions materials i immaterials d’alguns dels seus poemes, abans d’entrar en els angles obscurs, de què tan bé va parlar José María Valverde.

És molt encertada l’apreciació que fa Jaumà de la seva vinculació amb la música, imprescindible per a qualsevol poema bo: “En la seva abundant obra en prosa (assaigs, crítica, ressenyes, articles), Eliot insisteix una vegada i una altra que els seus poemes estan escrits com textos musicals. Explica com els comença a partir d’un ritme, i com aquest ritme «dona ímpetu al contingut». Intenta fugir de la mètrica tradicional per apropar-se a una música com la de Stravinsky, que incorpora els sorolls i els ritmes actuals (de les màquines, del trànsit, etc.), o a la música sincopada del jazz. El poema ha d’atrapar el lector, no tant pel seu contingut com per la seva cadència. Quan llegia en públic es deixava emportar per aquesta mateixa cadència. És coneguda l’anècdota de com amenaçà amb el paraigua els seus veïns de Covent Garden perquè es reien de La consagració de la primavera. No permeté que els seus poemes fossin musicats (excepte els lírics), perquè regnés ben clara «la música dels mots».” En la biografia de John Worthen que va publicar fa poc L’art de la memòria edicions, l’autor explica el procés d’alguns poemes, primer, presentats en part i, posteriorment, en poema sencer. Mètodes per a un escriptor que no es conformava i que dubtava des de la mateixa gestació del vers.

Malgrat la classe social acomodada, la vida d’Eliot no va ser fàcil. La seva existència ha tingut adaptacions teatrals i cinematogràfiques, i en alguns dels poemes en podem treure conclusions d’una manera de resistir, fins i tot de patir al més pur estil catòlic. És el pessimisme que traspuen els poemes: “No coneixia cap tragèdia tan penosa com la introspecció. Des del 1870, dotzenes d’amics havien caigut víctima d’ella.” Les notes que incorpora Jaumà són un altre dels al·licients perquè no interrompen i il·luminen versos més enrevessats o que interpretables de manera errònia.

La traducció és memorable perquè conté tots els components de la poesia eliotiana i, alhora, és manté nítida per recitar de matinada o davant del mar: “Per totes les extensions del carrer / junyides en una síntesi lunar, / remorejant encanteris lunars / es dissolen els trespols de la memòria / i totes les seves clares relacions, / divisions i precisions. / Cada fanal que passo / batega com un timbal fatalista, / i pels espais de la foscor / la mitjanit sacseja la memòria / com un boig sacseja un gerani mort.” Som davant d’una de les grans aventures creatives del segle passat, de què Jaumà ha tingut cura fins a l’últim racó, condensat en el que observa: “El llarg recorregut de més de cinquanta anys apareix finalment com un cercle complet: «El final és allí des d’on partim.»”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda