Cultura

El Museu Picasso incorpora al fons documental una carta del pintor al seu amic Miquel Utrillo

La missiva ha estat adquirida gràcies al dret de tempteig sobre exportació que ha exercit la Generalitat

El Museu Picasso ha incorporat al fons documental una carta manuscrita per Picasso al seu amic Miquel Utrillo des de París. La missiva, que es mostra en una exposició dossier a la col·lecció permanent, ha estat adquirida pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit la Generalitat, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, a favor del Museu Picasso. L’obra és una carta breu amb dibuixos de l’artista datada del mes de juny del 1901. Es tracta d’una missiva, que és la resposta a una carta prèvia enviada per Utrillo a Picasso; “Amigo Utrillo / Miquel he / recibido tu carta / brabo!...(sic) en efecto / no he recibido el / Pel y Ploma / Se procurará hacer / lo que me pides / y Adeu / escribe”.

Com ha explicat el museu, qualsevol permís d’exportació d’un bé moble demanat a l’administració, com seria el cas d’aquesta carta, és tractat com un oferiment de venda irrevocable sobre el que l’administració pot exercir el dret de preferent adquisició. Una vegada detectada la importància del document pel qual se’n demanava l’exportació definitiva, el Museu Picasso va declarar l’interès en ingressar l’escrit a la seva col·lecció i en conseqüència, el Departament de Cultura va iniciar els tràmits per a la seva inexportabilitat i posterior tempteig.

El Museu destaca que la menció a la carta a la revista ‘Pèl & Ploma’ no és circumstancial, ja que aquell mes de juny Utrillo, amb el pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista la ressenya titulada Pablo R. Picasso sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diversos pastels de l’artista acompanyant l’obra de Ramon Casas. L’article constitueix la primera gran crítica que rep Picasso durant la seva vida artística.

L’anvers de la carta es completa amb dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a la part superior, el d’una flor amb dues fulles i el d’un personatge amb una ploma a la mà dreta i una lira a l’esquerra que podria representar el poeta i dramaturg Eduardo Marquina, amb qui Picasso tenia una estreta relació.

Al revers de la carta hi consta el comiat i la signatura “Apa buenas / y suyo afmo / Paul”, només el nom, en francès, subratllat amb dues línies, una feta amb tinta i l’altra amb llapis vermell. Sota la signatura hi consta la localització i la data “PARIS – el mes / antes del 14 de julliet” (sic). Aquesta última paraula està ratllada i escrita correctament Juillet amb una lletra que no correspon a Picasso, la mateixa que escriu l’adreça 130 ter Boulevard Clichy, de París. Aquesta adreça correspon al domicili del marxant Pere Mañach, on va viure Picasso l’any 1901 amb el seu amic Manuel Pallarés. Carles Casagemas també es va allotjar en aquest domicili durant uns dies aquell mateix any, poc abans de suïcidar-se. A la part inferior de la carta hi ha dos esbossos d’un rostre i el dibuix d’un cap que Josep Palau Fabre considera un retrat o interpretació de Rodin.

La missiva va ser escrita en el moment de l’eufòria anterior a la primera exposició de Picasso a París, que s’inaugurà el 25 de juny de 1901 a la Galeria Vollard i està firmada en francès. Picasso encara estava pendent de l’activitat artística a Barcelona però immers ja en la cultura francesa. Per aquest motiu firma com a Paul tal i com segurament es feia dir a França i inclou un retrat de Rodin.

La carta es mostra en una exposició dossier a la sala 8 del Museu, juntament amb altres obres de la col·lecció on Picasso ha retratat Utrillo, i amb documentació relacionada de l’època. En un dels dibuixos que es presenten hi ha un bust de Rodin, molt similar al que trobem a la missiva en qüestió. Aquesta mostra dossier posa de relleu la tasca de documentació i registre del Museu així com el deure científic de la institució.

Informe grafològic de l’obra

En aquest sentit, i amb motiu de l’adquisició, s’ha elaborat un informe grafològic de l’obra. L’informe aporta informació rellevant que completa el context històric d’aquesta. Posa de relleu l’especial interès de l’emissor per l’arquitectura gràfica pel que fa a la utilització de l’espai en blanc i de l’ús de les ratlles per emmarcar, per una banda, la carta i per altra la firma i el nom de la ciutat de París. L’ús de les ratlles, ha assenyalat el Museu Picasso, “evidencien la necessitat de l’artista de marcar distància i límits amb el passat i de protegir-de de qualsevol interferència externa amb el desig d’agafar protagonisme”. L’informe, també remarca que la pressió tensa i ferma de l’escriptura mostren un jove que esdevindrà molt segur de si mateix i que té un gran potencial d’artista. Per altra banda, els canvis de dimensió en el grafisme són símbol de l’eufòria del present mentre que l’escriptura de mida gran rebel·la un moment d’extraversió i d’expansió vital de l’artista així com la necessitat del jove Picasso per atreure l’atenció dels altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.