En primera persona

A prop de fer els vuitanta anys, Víctor Català va reunir una col·lecció de records d’infància que va publicar el 1946 a la Biblioteca Nova Renaixença amb el títol de Mosaic. Eren 24 textos organitzats en tres seccions (“Facècies i coses”, “Amics i parents” i “Girades”) que el censor que se’ls va trobar a la taula va autoritzar complagut que haguessin estat escrits en un català momificat, l’únic admissible pel franquisme, per fer-hi “remembranzas de su infància en el huerto i el jardín”. La natura hi és, en efecte, molt present en el llibre, com en tots els de Víctor Català, però potser no amb la “sencillez cautivadora” que hi elogiava el règim, sinó com una emanació esplendorosa i salvatge de la vida, d’una força brutal que pot derivar en sensualitat i tendresa. Club Editor, que per fortuna nostra té afició a desenterrar mòmies, recupera ara aquell Mosaic amb una secció nova al començament, “Fòssils”, que incorpora disset textos més fins ara inèdits localitzats al Fons Víctor Català de l’Arxiu de l’Escala, a l’Alfolí de la Sal, i que hi tenen una relació estreta.

La troballa la van fer Agnès Prats i Blanca Llum Vidal (seguint una pista d’Irene Muñoz, la principal investigadora de l’epistolari de Víctor Català) mentre preparaven la present edició, per a la qual han acarat els manuscrits originals amb els textos publicats el 1946 per tal de restituir-hi la “llengua viva” que defensava l’escriptora, que en una “Advertència als correctors” trobada també entre els seus papers demanava que no li suprimissin l’article neutre lo, “que tinch de menester per explicarme ab un mínim de claretat”. A més, les curadores han decidit suprimir la tercera secció, “Girades”, en considerar que trencava el sentit memorístic unitari del llibre i que formarà part dels dos volums següents que prepara també Club Editor: Mosaic 1, que contindrà les heterogènies “Vibracions”, i Mosaic 2, que recollirà els “Encunys”, una sèrie d’homenatges a algunes de les persones que van ser rellevants en la vida privada i intel·lectual de l’autora. La descoberta dels inèdits ha estat possible arran del trasllat, l’agost del 2017, de la documentació que conservava el nebot i marmessor de l’escriptora, Salvador Albert, a l’Arxiu de l’Escala, cosa que ha obert la porta a altres troballes que prendran forma els pròxims anys, ha anunciat Agnès Prats, per a qui transcriure els originals de “Fòssils” ha estat “com viatjar per dins dels replecs del cervell” de Víctor Català, reviure les frases “des del punt original de la creació”.

Aquest Mosaic 3 “és l’únic llibre que Caterina Albert va escriure en primera persona”, remarca l’editora Maria Bohigas, que sosté que és de fet l’únic que també hauria pogut signar sense el pseudònim. Amb el subtítol d’“Intimitats”, Víctor Català hi evoca alguns episodis de la seva infància, de forma breu i a vegades en forma de conte, que esclaten amb una insòlita frescor quan l’escriptora és a la vora dels vuitanta anys. Els inèdits, que corresponen al passat més remot, alguns quan l’escriptora tenia a penes dos anys, ressegueixen el naixement “d’una consciència pròpia i de l’entorn”, assegura Bohigas, i Blanca Llum Vidal hi afegeix que no hi ha dubte que diuen més del que aparenten i poden ser llegits com “una muntanya de textos sobre com es conforma la llibertat de l’artista”. En molts d’aquests quadres, Víctor Català hi parla de les bestioles de casa seva, encara que sigui una formiga que se li enfila per la cama, o del racó preferit del jardí “sota l’acàcia”, o de com va pintar les parets del menjador de dalt a baix o una tartana de la família (en un dels compartiments hi va representar un xinès contemplant una làpida de marbre).

En la presentació del volum, dimarts passat a l’Ateneu Barcelonès, Lluïsa Julià va anunciar també que l’antologia de contes De foc i de sang ja té traducció al castellà, en versió de Nicole d’Amonville i amb el títol La púa de rastrillo.