Cultura

Apareixen nous elements de la muralla ibèrica al jaciment de l’Esquerda de Roda de Ter

Els treballs a la zona medieval permeten descobrir un nou espai d’emmagatzematge que es va cremar

La nova campanya d’excavacions al jaciment de l’Esquerda de Roda de Ter (Osona) ha tret a la llum nous elements de la muralla ibèrica. Es tracta de la part interna d’aquesta estructura situada a la zona oest del poblat. En aquest punt han constatat que fa fins a 5 metres d’amplada. “Fa dos anys va aparèixer i ara estem mirant de seguir-la, traient el material d’enderroc” que la cobreix, explica a l’ACN la directora de l’excavació de l’àmbit ibèric, Montserrat Rocafiguera. Aquest dissabte finalitzaran les excavacions després de dues setmanes de treballs. A la part medieval, han excavat una zona nova on ha aparegut un espai utilitzat de magatzem que es va cremar i on han recuperat restes de ceràmiques i peces de ferro com ara claus.

“Hem trobat un espai que es veu molt bé, on l’estructura fa uns 5 metres d’amplada, és una muralla de gran entitat”, afirma Rocafiguera. Els treballs de recuperació són laboriosos perquè han de retirar tots els elements d’enderroc que la cobreixen. Aquesta estructura, a més, es va utilitzar per construir la muralla visigoda i també es va foradar amb el camp de sitges medieval. En els últims anys han pogut localitzar uns 5 metres de muralla de la cara interna.

La 45a campanya d’excavacions a l’Esquerda va començar la setmana passada i finalitzarà aquest dissabte. Hi hauran treballat una quinzena de persones, entre l’equip de la part ibèrica i la medieval, un nombre més reduït per la situació de pandèmia. Entre les novetats d’aquest any destaca la descoberta d’un nou tram de muralla ibèrica. També s’ha avançat en l’excavació de la casa número 3. L’any passat ja van descobrir-hi una llar de foc central molt ben delimitada. Enguany i gràcies a la participació d’experts, s’ha constatat un nivell més antic, a un escàs centímetre de terra del que ja hi havia. Segons la responsable d’aquesta part del jaciment, Montserrat Rocafiguera, és un detall que aportarà molta més informació. Si bé no han pogut localitzar l’entrada principal de la casa, aquesta setmana han trobat restes de ceràmica i retalls d’una època posterior, entorn del segle II a.C.

En aquesta mateixa casa l’any passat van aparèixer els fragments de ceràmica d’una gerra de grans dimensions . S’ha pogut reconstruir i està pendent d’estudi i catalogació. Està decorada amb pintura blanca i els investigadors l’associen amb la ceràmica feta a la costa. Un fet que, segons Rocafiguera, demostra que hi havia una xarxa de comunicació entre els diferents pobles ibèrics d’interior i costa.

La previsió és que l’any vinent puguin seguir excavant la casa i determinar si hi ha un sòl més antic, tal com ja van descobrir en una casa del costat i que van situar en la primera edat del ferro. El nivell actual que s’ha excavat és de principis del segle V a.C.

Un espai d’emmagatzematge a la part medieval

En paral·lel, aquests dies també s’ha excavat a la part nord del jaciment medieval. Una zona d’uns 20 m2 que no s’havia explorat i que ha tret a la llum un nou espai. “Inicialment semblava una casa, però després hem constat que s’havia cremat i destruït, fet que ha permès recuperar molts elements de carbó i fusta”, remarca el codirector de l’àmbit medieval del jaciment, Albert Pratdesaba. Pel que fa a materials recuperats, han aparegut metalls com ara claus i puntes i tres panys d’arqueta, uns petits cofres per emmagatzemar. I pel que fa a ceràmiques, restes de reductora (un tipus de material) que s’utilitzava cuinar i fragments de verd-i-morat d’una gerra petita, un material menys habitual que denotava un major poder adquisitiu. També han trobat una moneda ibèrica bolskan, una punta de fletxa de bronze i una peça metàl·lica de cinturó.

Al jaciment de l’Esquerda, que fa unes 12 hectàrees, s’han localitzat restes d’una trentena d’habitatges, entre cases, un graner i una possible taverna. Durant tots aquests anys de campanyes, s’han excavat 1,5 hectàrees. “Ens queda molta feina a fer”, assenyala l’investigador. El poblat medieval està datat entre els segles XII i XIV, fins que va quedar destruït per les lluites feudals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’escriptor novaiorquès Don Winslow guanya el XVII Premi Pepe Carvalho

barcelona
PILARÍN BAYÉS
Il·lustradora

“Mil vegades un editor m’ha fet confiança”

barcelona
Billy Bragg
MÚSIC

“La definició americana de ‘llibertat’ ha esdevingut predominant”

BARCELONA
opinió

Gaudí i l’avantguarda francesa

Historiador de l’art
opinió

‘Stella splendens’

Historiadora de l’art
Crítica
òpera

Repetició amb escassa diferència

Pere Bellès invita a pensar la cabana com a espai mental

Salt

Qüestió pendent

Barcelona

El Museu de l’Empordà dissol fronteres

Figueres