Cinema

Figura essencial del cinema mut

Segundo de Chomón és el primer cineasta objecte d’una commemoració oficial de la Generalitat

Els coetanis de Segundo de Chomón (Terol, 1981 - París, 1929) deien que “era un tècnic excepcional, un treballador meticulós, inquiet, que investigava les noves tècniques”, explica Rosa Cardona, una de les dues comissàries de l’Any Chomón. “És una persona clau per entendre el cinema mut, sobretot en els vessants de la tècnica, el color i els efectes especials”, comenta la investigadora. Però situar-lo en el lloc que li pertoca en la història del cinema (català i europeu) no ha estat una tasca fàcil.

La Filmoteca de Catalunya ha posat el seu nom a la sala gran de la seu del Raval i fa tres dècades que el reivindica. El 2021 es farà un gran salt endavant en aquest sentit amb l’ Any Chomón , un ambiciós programa d’actes que commemora el 150è aniversari del seu naixement. S’inaugura oficialment avui a la Filmoteca de Catalunya (19.30 h) amb la projecció del programa Chomón essencial , amb acompanyament musical de Josep M. Baldomà i Les Lunatiques.

Es tracta de “la primera commemoració oficial de la Generalitat d’un cineasta”, va comentar ahir el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, en la roda de presentació de l’Any Chomón. Tot i que també va dirigir pel·lícules, Riambau subratlla que “no hem de veure Segundo de Chomón com un autor sinó com un tècnic, com algú que era realitzador i acaba fent efectes especials; ara és inconcebible, però en aquella època era una millora a la seva carrera”.

Mariona Bruzzo, l’altra comissària de l’Any Chomón, recordava ahir que la Filmoteca va començar a recuperar l’obra del cineasta als anys noranta, i actualment té la col·lecció més important del món, amb “més de 100 títols provinents de 22 arxius, que ha estat la base de la difusió internacional de Chomón”. Rosa Cardona creu que el desconeixement que es tenia del cineasta en part era “volgut” per ell mateix: “Treballava en l’anonimat. Després resulta que era darrere moltes coses que passaven.” No se’l va començar a conèixer fins que Carlos Fernández Cuenca va publicar-ne una biografia, a principis dels anys 70.

Obra a Barcelona

Esteve Riambau el compara amb el director de fotografia Nèstor Almendros, que “era nascut a Barcelona, però era poc conegut aquí i va fer gran carrera internacional”. De Segundo de Chomón creu que “és interessant reivindicar que la seva obra no es va desenvolupar només en el díptic París-Torí, també hi ha la pota de Barcelona”. Segundo de Chomón “va ser el vincle de Pathé amb Barcelona, i això és molt important, tot i que la figura autoral està desdibuixada per circumstàncies de l’època que no són les d’ara.” I conclou: “Durant molts anys, Chomón va ser el petit Méliès espagnol, però ara és el cineasta de la Filmoteca de Catalunya. Hem fet un esforç per reivindicar la identitat de Chomón, i ara pot anar sol pel món com a cineasta de referència.”

A l’octubre, el dia 17, farà 150 anys justos del naixement de Chomón i es faran molts dels actes: un cicle de projeccions i una actuació del mag Hausson a la Filmoteca; el concert Ombres de plata de Marc Parrot a la sala Truffaut de Girona i a Tortosa; diversos actes al Festival de Sitges; el Laboratori Chomón, una trobada internacional sobre la seva figura a la Filmoteca... El programa Chomón: màgies, pòcimes i fades portarà sessions al territori gràcies a la Federació Catalana de Cineclubs.També hi haurà dos monogràfics dedicats a Chomón ja disponibles a la plataforma Filmin, fins a final d’any; una sessió dels seus films amb música en viu al Festival Il Cinema Ritrovato de Bolonya (al juliol); un concert de cloenda també amb música en viu a la Filmoteca (21 de desembre), i projeccions per Nadal en una pantalla a la plaça Catalunya de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.