Llibres

La mirada grega de Maria À. Anglada

Brau publica unes notes inèdites en què l’escriptora busca les arrels del pensament ecologista en els clàssics

Homer es queixava del mal que feia la pràctica del pasturatge intensiu de les cabres, en algunes illes gregues; Plató, ja a principis del segle IV aC, lamentava la desforestació dels turons que envoltaven Atenes, que semblaven “l’esquelet d’un cos malalt”; Plutarc cantava la gratitud deguda als animals del camp, i sobretot a la paciència dels bous. La consciència ecològica no és un atribut de les societats modernes, com hem cregut a vegades, potser escarmentats pel poder destructiu exercit sobre la natura en nom de la modernitat. Els grecs ja lloaven les seves terres, les seves bèsties, com uns dons fràgils, amenaçats també per la inconsciència i la cobdícia. Van arribar a crear un gènere i tot per poder-s’hi retrobar en harmonia, la poesia bucòlica, a través de la qual expressaven, com Teòcrit immergint-se en la claror esclatant de la Sicília natal, el desig de fugir de les rigideses de la vida ciutadana.

Maria Àngels Anglada, que coneixia tan bé els grecs i va comprometre’s de manera tan decidida en la protecció del patrimoni natural, i sobretot dels Aiguamolls de l’Empordà, va reunir les dues passions en una conferència impartida a Olot l’abril del 1997, poc abans de morir, arran de la qual va començar a prendre notes per a una antologia de caràcter divulgatiu que no va poder acabar i que, finalment, veu la llum en una edició d’Eusebi Ayensa. La mirada grega. Natura i paisatge en els clàssics, publicat per Brau amb un pròleg emocionat de Jordi Sargatal, primer director del parc dels Aiguamolls, prové d’una carpeta amb esborranys més o menys elaborats sobre Homer, Safo, Sòfocles, Teòcrit i Plutarc, a més d’unes notes sobre l’ús de les plantes i les flors pels grecs antics que constitueixen “una aproximació a les fonts més pregones de l’ecologisme”, segons Ayensa. Dels capítols embastats, l’editor n’ha reconstruït la redacció a partir d’altres textos de l’autora, i hi ha afegit amb la màxima cura cinc capítols que completen la “mirada grega” d’Anglada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona